Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

  La Serra de Martés. Cortes de Pallars El dia no va ser tan clar com havia sigut la setmana anterior. Estaven molt lluny de casa, encara que la distància, en línia recta, és pareguda a la que ens separa de València. El cas és que l’accés a les muntanyes de l’entorn de Iàtova o Cortes de Pallars, on fèiem la ruta, s’ha de fer per carreteres intricades que obliguen a navegar més que conduir per un mar ple d’ones, pujades i davallades. Dalt ja de la lloma de la Serra de Martés intentàvem esbrinar els pics coneguts de les nostres comarques centrals. Vam localitzar la Serra de Corbera i el Mondúver perduts entre una densa boirina que els feia semblar part de l’obra d’un mestre de l’aquarel·la. El dia era gelat i ventós. La calor s’allarga tant que un dia de sobte ve el fred i ens sentim traïts per no haver vist vindre els canvis. Menys mal que entre Juan i jo portàvem jaquetes impermeables que ens van permetre suportar la gelor. La Serra de Martés és una alineació muntanyenca del P...

fotos L’accés a la nostra meta es feia per pistes costerudes, però amb bon estat de conservació. A quasi mil metres d’altura la vegetació és més verda i les pinedes són d’espècies de climes més gelats.  El penyal del Castellet és, vista des de l’est, una columna de pedra impressionant que s’alça a la vora del camí. Un poc més endavant, també a l’esquerra, es veien restes de murs i torres coberts de vegetació. Seguint la senyalització vam trencar en direcció sud arribant al primer recinte, l’albacar, on camperols i bestiar s’amagaven en temps de guerra. Vam recórrer el recinte abans de grimpar a la part més alta. La senda, el seu tram final, ja quasi arribant al cim del crestall, és estreta i entre penyes amb caigudes considerables pels dos costats. Una penetrant aroma d’excrements d’herbívors, encara frescs, indicava que la zona és utilitzada per cabres o arruís que no vam veure, però que els gossos sí percebien. Llum, la major, trau tot el seu instint caçador quan va per la muntan...

fotos En acabar l’activitat d’observació d’aus els participants, jo diria que prop d’una vintena, ens vam reunir a la biblioteca de Sot de Xera a tastar algunes especialitats locals que ens havia preparat el personal de l’ajuntament. Un dels companys de grup era de la localitat i, encara que hi tenia casa, semblava arrelat feia molts anys a València. Ell em va confirmar que gran part de la localitat està format per edificis buits que sols els caps de setmana o a l’estiu estan ocupats. Molts dels natius mantenen aquestes propietats on tornen quan volen reconnectar amb les seues arrels. El cas és que la població censada el 2023 era de 423 ànimes en un conjunt que podria albergar probablement tres o quatre vegades més. Jo diria que és un déjà-vu en molts indrets de l’interior: al costat d’un rierol, en una vall tancada, amb castell i més espai i habitatges que els ocupats per la comunitat censada. Les fórmules per a alçar el vol són de llibre: Cases rurals, gastronomia i restauració, acti...