Aquell carrer

Llavors, a la fi dels seixanta, era un carrer relativament nou, nascuda en l'extrem d'un barri morú on abans només va haver-hi horta. En realitat, Gandia no es va atrevir a eixir més enllà de les muralles fins a un centenar d'anys abans i només el gueto musulmà, "El raval” es mantenia com a barri extramurs a certa distància de la ciutat cristiana. Quan es va anar formant el nou veïnat va començar a omplir-se de cases noves, tallers, el nou col·legi públic o, ja quasi en els setanta, amb el nou institut de batxillerat. Els meus primers records estan en un carrer, el Carrer Sant Ramón, que naixia recta quasi des del “Prado”, la plaça on, en aquells dies, es realitzava el mercat de proveïments. En el seu lloc més pròxim al centre es deia Cabanilles, i, després de travessar la dita aleshores Avinguda Menéndez i Pelayo, passava a tindre el nom del sant “Nonat”. La majoria de les edificacions eren xicotetes. Cases de barri senzilles amb poc criteri d'a...