Back to the mountains

"Quan el Montgó te capell, pica espart i fes cordell". De camí cap a Dénia, sortint d'Oliva, intentava traduir al meu company de correries Sean el significat d'una expressió popular que exemplifica a la perfecció l'ancestral relació del paisatge i els seus habitants. El Seat Ibiza que va ser l'orgull del meu pare cavalcava per la nacional 332 camí a Montgó. A prop de Casa Clara van pujar Martin i Nick, els altres dos companys del dia i entre riallades d'humor anglès vam seguir cap al sud. Passant ja els perfils de Segària vam veure el contrallum retallat entre núvols del Montgó fent honor a la dita popular. Per a tot aquell que haja nascut en aquestes terres l'horitzó sempre es tanca pel sud amb aquesta muntanya emblemàtica que penetra impetuosament en el mar fins a tallar-se abruptament al cap de Sant Antoni. Si exceptuem una ocasió en què vaig anar amb els meus companys de Pego a una excursió a veure plantes a la part baixa, aquest era...