Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

Sé que vaig a posar el dit en una ferida oberta i que moltes sensibilitats de gent que estime i amb la qual crec que estic ideològicament molt a prop s’oposaran a la meua forma de vore les coses., No puc més que sentir-me inquiet per l’evolució que estan prenent els esdeveniments polítics no tan sols a Espanya si no a tota Europa. El titular d’aquesta vesprada diu que Ucraïna va cap a la guerra. Sense comentaris.   Quasi fan ja cent anys que un estudiant anarquista va llançar una bomba al cotxe que ocupaven l’Arxiduc Francesc Ferran d’Àustria i va encendre la flama de dos conflictes de conseqüències devastadores no tan sols en Europa si no en tot el món. El nacionalisme estava darrere d’aquests esclats de violència que van provocar milions de morts tant com el transvasament de poblacions senceres d’una banda a l’altra d’Europa. Hitler, conscient del sentiment humanitari de l’esquerra socialista va proclamar la seua antipatia per l’internacionalisme. Per a ell no hi havia...

La primavera de este 2014 se desliza como agua entre los dedos bajo nubes que huyen cabalgando el viento y entre olor a pino y romero. Miles de cubículos sobre cuatro ruedas, recorren pistas de gris asfalto y desparraman su contenido por campos y playas en forma de tumbonas, mesas plegables, niños con balón y perros de rabo rápido.   Son días de reencontrarse con la luz que nace de nuevo. Momentos de salir y celebrar la vida en ese ritual tan nuestro, y tan querido, que es la pascua. Ayer pasamos un día magnífico por Cotalba y sus piedras poderosas. Entre muros del monasterio sentimos el eco de generaciones que piedra a piedra levantaron el lugar sin que nadie hoy los recuerde. Algunos han sobrevivido por sus méritos o por sus obras que siguen en su lugar a pesar del huracán del tiempo. El acueducto que baja desde las montañas hace honor a los que lo levantaron y a su tenacidad en mantener vivo esta casa de eremitas. La religión concita fuerzas sociales muy poderos...

La primavera d’aquest 2014 llisca com aigua entre els dits d'una ma al corrent d'un riu, sota núvols que fugen cavalcant el vent i entre olor de pi i romer. Milers de cubiculums de quatre rodes, recorren pistes de gris asfalt i escampen el seu contingut per camps i platges en forma de gandules, taules plegables, xiquets amb baló i gossos de cua ràpida.  Són dies de retrobar-se amb la llum que naix novament. Moments d’eixir i celebrar la vida en aqueix ritual tan nostre, i tan estimat, que és la pasqua. Ahir vam passar un dia magnífic per Cotalba i les seues pedres poderoses. Entre murs del monestir vam sentir l’eco de generacions que pedra a pedra van alçar el lloc sense que ningú avui els recorde. Alguns han sobreviscut pels seus mèrits o per les seues obres que segueixen en el seu lloc a pesar de l’huracà del temps. L’aqüeducte que baixa des de les muntanyes fa honor als què el van alçar i a la seua tenacitat a mantenir viva aquesta casa d’eremites. Un Sant Jordi en l...