Santa Anna, una illa del passat
Encara als anys seixanta, Santa Anna era un lloc on anar els dies de Pasqua. Algunes fotografies meues de xiquet donen continuïtat a les dels meus pares en aquells passejos de diumenge fins a este contrafort de la serreta, separat per la partida de la Banyosa i unit, alhora, a la serra del Mondúver. Anys més tard també hi vam pujar quan la meua dona esperava la nostra filla, perquè la patrona de Gandia protegira el part, quasi més per tradició familiar que per convenciment.
Quan vivíem al final de l'avinguda de la República Argentina, la teníem molt a prop, surant per damunt dels edificis, i de tant en tant anava a estirar les cames pels voltants. En eixos anys encara existia el poble de carrers escalonats de Natzaret. Travessava una època complicada, marcada per la marginalitat i el tràfic de drogues, una realitat que va acabar fent que molta gent donara l'esquena a una zona que fins aleshores havia sigut lloc habitual de passeig. Va ser precisament en aquells anys, als setanta i als huitanta, quan el pare Faus i la comunitat escolàpia van treballar perquè un lloc tan especial no caiguera en l'oblit. Contra vent i marea, van mantindre blanca i viva l'ermita dalt del seu tossal.
Quan alcem la mirada cap a l'oest des de les avingudes del nord de Gandia, és fàcil reconéixer-la. No destaca per les seues dimensions ni per una arquitectura monumental. El seu valor és un altre: la força que li dona el lloc on s'alça i la llarga relació que ha mantingut amb la ciutat al llarg dels segles. Cada dia, això sí, menys envoltada de l'horta i dels pins que l'acompanyaven no fa tants anys. Per entendre este vincle cal remuntar-se molt més enrere en el temps.
Les primeres referències documentals al tossal de Santa Anna es remunten a l'any 1372. L'ermita ja existia a les darreries d'aquella centúria i ben prompte es convertí en un dels principals centres de devoció de la vila. Durant segles, la imatge de Santa Anna, patrona històrica de Gandia, era baixada solemnement fins a la Col·legiata en temps de sequera, epidèmies o altres calamitats, demanant la seua intercessió. Aquelles processons expliquen millor que cap document el profund vincle entre els gandians i este indret.
Sempre he pensat que Santa Anna va quedar injustament relegada. Al segle XIX, seguint una tendència que també es va produir en altres ciutats valencianes, la Mare de Déu dels Desemparats acabà assumint el patronatge de la ciutat i la vella patrona històrica anà perdent protagonisme.
No cal oblidar tampoc el paper social que va exercir este lloc. Santa Anna va servir d'acolliment als malalts durant diverses epidèmies i encara el 1884 va rebre persones afectades pel còlera. Quan el 1807 el recinte fou cedit als escolapis, una de les condicions era que continuara prestant este servei assistencial. Alguns autors han relacionat fins i tot el nom de Natzaret amb l'existència d'un antic llatzeret en esta zona, encara que aquesta interpretació no és compartida per tots els investigadors.
Els pins que avui caracteritzen el tossal tampoc no hi han estat sempre. L'any 1915, sota la iniciativa dels escolapis, es va celebrar la Festa de l'Arbre, durant la qual es plantaren bona part dels exemplars que encara avui formen part inseparable del paisatge de Santa Anna.
Com podreu veure en la fotografia de la col·lecció de postals editades per Ferrer i fotografiades per J. Laporta, l'ermita presentava un aspecte força deteriorat. Després de la Guerra Civil va ser restaurada gràcies a la iniciativa dels escolapis, una sort que no va córrer l'ermita germana de Sant Antoni. Aquella tasca de conservació tindria continuïtat, dècades més tard, amb la dedicació del pare Faus.
Al llarg de la seua història, l'ermita ha contemplat el creixement de la Gandia ducal, els canvis socials i polítics i les transformacions del territori. L'edifici actual és fruit de diverses reformes, però continua conservant la senzillesa que sempre ha caracteritzat este santuari.
Pujar fins a Santa Anna continua sent una de les caminades més agradables dels voltants de Gandia. El sender ascendeix suaument entre la vegetació mediterrània, acompanyat pel Via Crucis i les seues capelletes ceràmiques. A mesura que es guanya altura, la ciutat va quedant als peus del visitant mentre el paisatge es fa cada vegada més ample.
Cada 26 de juliol, festivitat de Santa Anna, el tossal recupera una tradició que ha passat de generació en generació. La romeria continua reunint nombrosos veïns que mantenen viu un costum profundament arrelat en la història de la ciutat.
La fotografia que vos presente és de principi del segle XX. No en conec la data exacta, però la caseta que s'hi veu és, molt probablement, la que va promoure el «tio José el Murciano» per retirar-s'hi a fer penitència poc abans dels anys vint. Encara no hi apareixen els pins i, en canvi, hi abunden els xiprers. La còpia en blanc i negre de què partia tenia una qualitat molt justa, amb poc contrast i escasses referències de llum. Per això he demanat a la intel·ligència artificial que reconstruïra l'escena simulant la llum de les primeres hores del matí. Este és el resultat.
La major part de les dades històriques que he utilitzat provenen del magnífic treball de Miguel Vercher Navarro, "L'ermita de Santa Anna" (CEIC Alfons el Vell, 2011), una obra imprescindible per a conéixer la història d'aquest indret que, per cert, la persona que estava al càrrec de l'ermita un dia que vaig pujar em va regalar en veure'm interessat. A elles he afegit alguns records personals i alguna informació procedent d'altres fonts i converses mantingudes al llarg dels anys.
No m'arrogue la categoria d'historiador. El que sé fer és treballar amb imatges i és des d'elles que m'agrada acostar-me al passat. Les dades que he anat recollint només pretenen situar esta fotografia dins del seu context. Ara és el vostre torn. Si conserveu records, documents o coneixeu algun detall que complete o corregisca el que he explicat, estaré encantat de llegir-vos. Al cap i a la fi, la memòria d'una ciutat no l'escriu una sola persona, sinó entre tots.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada