Entradas

Mostrando entradas de julio, 2025

El camino perdido al Buixcarró

Imagen
fotos Cuando ocurrió el incendio de Llutxent, en 2018, sufrí pensando que todo el pinar entre Pinet y el Puntal del Buixcarró acabaría devorado por las llamas. Afortunadamente, esa parte de la sierra se salvó, aunque por muy poco. Desde Pinet, la ruta comienza por una pista que se convierte en senda en muy mal estado. Antes de descender hacia la Caseta del Tío Honori, se intuye un camino que se desliza hacia el norte entre matorrales. De repente, como el esqueleto de un pasado que no volverá, se alza una casa en ruinas. Parte es de piedra y estuco; parte, de azulejo moderno —testimonio de que alguien intentó salvarla del abandono implacable que va desdibujando la vida tradicional. No muy lejos, se encuentra una inmensa cerca de piedra seca que habla de ganadería desaparecida. En siete años, el camino se había borrado tanto que por momentos parecía que avanzábamos por una selva, donde las uñas del zarzal rasgaban la piel. Lo que recordaba como un pinar ordenado, como un jardín japonés, ...

El camí perdut al Buixcarró

Imagen
fotos Quan s'esdevingué l’incendi de Llutxent, el 2018, vaig patir pensant que tota la pineda entre Pinet i el Puntal del Buixcarró acabaria devorada per les flames. Afortunadament, aquella part de la serra es va salvar, però per ben poc. Des de Pinet, la ruta comença per una pista que esdevé senda en molt mal estat. Abans de descendir cap a la Caseta del Tio Honori, s’intueix un camí que s’esmuny cap al nord entre matolls. De sobte, com l’esquelet d’un passat que no tornarà, s’alça una casa en ruïnes. Part és de pedra i estuc; part, de rajola moderna —testimoni que algú intentà salvar-la de la desídia implacable que va desdibuixant la vida tradicional. No gaire lluny, s’hi troba una immensa tanca de pedra seca que parla de ramaderia desapareguda. En set anys, el camí s’havia esborrat tant que per moments semblava que avançàvem per una selva, on els dits urpats de l’arítjol esgarraven la pell. El que recordava com una pineda ordenada, com un jardí japonès, ara s'havia tornat un...

Hacia el norte y, por fin, hacia el sur.

Imagen
Killmore Quay se desperezaba bajo los rayos del sol en ese ciclo interminable, siempre igual y a la vez completamente diferente. Los visitantes ocasionales, ese grupo efímero de vecinos que lo fue durante apenas unos días, se apresuraba a partir. La claustrofóbica habitación compartida cargada de humedad y desorden se había convertido en campo de operaciones. Las maletas abiertas parecían cofres desbordados por la vida de cuatro días. Había mochilas en el suelo, ropa sobre la cama y un enredo de cables, cargadores, teléfonos y cachivaches tecnológicos que esperaban su turno para ser acomodados como piezas de un rompecabezas.  La escasa empatía de Ryanair con sus clientes, más el celo en los controles de seguridad y el descontrol de las maletas en los intestinos de los aeropuertos, obligaban a una preparación meticulosa que rozaba la logística militar. Desayunamos de pie, sin café caliente, rodeados de bolsas y prisas. En el patio del hotel, junto a unas mesas de madera, se reunía e...

Cap al nord i, per fi, cap al sud.

Imagen
Kilmore Quay s’estirava mandrosament sota els rajos del sol en eixe cicle interminable, sempre igual i alhora completament diferent. Els visitants ocasionals, aquell grup efímer de veïns que ho havia sigut tot just uns dies, s’afanyava a partir. L’habitació compartida, claustrofòbica, carregada d’humitat i desordre, s’havia convertit en un camp d’operacions. Les maletes obertes semblaven cofres desbordats per la vida de quatre dies. Hi havia motxilles per terra, roba sobre el llit i un embull de cables, carregadors, telèfons i trastos tecnològics que esperaven el seu torn per ser encaixats com peces d’un trencaclosques. L’escassa empatia de Ryanair amb la seua clientela, més el zel als controls de seguretat i el descontrol de les maletes en les entranyes dels aeroports, obligaven a una preparació meticulosa que fregava la logística militar. Esmorzàrem a peu dret, sense cafè amb llet calent, envoltats de bosses i presses. Al pati de l’hotel, al costat d'unes taules de fusta, es reun...