Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

fotos La jubilació et permet ocupar el teu temps en aquelles coses que t’agraden i, en aquest cas, havia sentit parlar de la Universitat Sénior. Tenim a Gandia dues ofertes de les dues universitats públiques amb seu a València. En el meu cas vaig triar la de la politècnica per comoditat i horari. Amb uns quants mesos ja, i amb diferents professors, he de dir que és molt satisfactori el fet d’anar i revisar coneixements o adquirir-ne de nous. Enfront d'eixe clixé del vell jugant a les cartes en la llar del pensionista del poble, l'home avorrit a la barra del bar o la colla de xafarders asseguts a un banquet al sol, els nous jubilats jo diria que viuen una segona oportunitat vital de fer del seu temps un moment en què gaudir altra vegada de la vida a més de socialitzar amb altres persones entre els seixanta i els huitanta. També és el moment de retrobar antics companys de treball, professors que vas tindre o alumnes que ara són els docents. He de dir que l'experiència és molt...

Mon pare era un home amb sentit de l’humor i amb una connexió especial amb els xiquets. Entenia, doncs, l’humor groller escatològic que tenim els primers anys de vida. Ell em parlava de l’infern, per a fer-me riure, com un espai amb una bassa infinita on tots els condemnats viuen amb excrements fins al coll tenint sols el cap per damunt de la superfície per a poder respirar. Si això no fora prou, hi ha un tallant que, a pocs mil·límetres de la fastigosa substància, passa a tota velocitat girant i girant obligant aleshores als condemnats a submergir els caps, una vegada i una altra, fins a l’eternitat. Era una metàfora divertida per a un xiquet, però poderosa. Em ve al cap amb l'evolució que estem veient al món aquests darrers anys. Fa dies que vaig pensant que la vida humana, i no sols ara, es fa en un món on les guerres, les malalties, la violència i tantes altres coses ens envolten. Sols amb sort, mantenim el cap fora i gaudim d’allò que ens oferix la vida i que paga la pena. Tal...