Ruta per la Font de la Figuera. Jaciments de l’Alt del Frare i de l’Altet de Palau.

fotos

El pit-roig s’havia quedat enganxat amb les seues potetes en la capa de fang de la bassa que recollia l’aigua de la Font del Cossí. La nit havia sigut dura amb temperatures d’un grau en aquesta zona ombrívola del Barranc de Vallmelós. L’animalet estava balb i posava tota la seua energia defenent-se de Curro. El gosset l’havia trobat i olorava curiós el pardalet que estava completament indefens. Juan el va traure de la trampa mortal i el va posar a una zona assolellada d’on ràpidament va desaparéixer.

Tota aquesta escena ocorria al costat de la Casa de Mahoma, una edificació no tan antiga abandonada a la seua sort i envoltada de matoll. No era la primera vegada que passàvem per l’indret. De fet, estàvem lligant dues zones de la serra que ofereix magnífiques vistes del pas entre l’altiplà castellà i la comarca de la Costera i l’autopista que va cap al sud entre el Capurutxo i els tossals on va morint suaument la Serra Grossa. La Font de la Figuera, l'últim poble valencià abans de creuar la ratlla que ens separa de Castella la Manxa es deixava acaronar pels rajos de sol d’un dia que va nàixer gelat i es va convertir en un esplèndid dia d’un hivern que sembla primavera.

El dia havia començat al costat de la remota carretera a Navalón un poble, ja del terme d'Enguera, que pren el nom de la família d’Almansa que es va establir al segle XVIII per aquestes terres a la recerca de zones de pastura per al ramat. Els nostres objectius del dia eren un parell de fonts i dos jaciments, un iber i l’altre de l’època del bronze. Per una pista forestal vam passar el Barranc del Mosso i vam seguir fins a trencar per una senda que, amb el senyal de “Font de la Perdiu” ens portava al fons d’un barranquet on hi havia un pou completament sec. Els senyals eren casolans i, fins i tot, portaven una perdiu molt graciosa pintada sobre la planxa de fusta. La segona fita era la font del Cossí, amb dues s, un racó on brolla l’aigua aprofitada per la caseta de baix ja al Barranc de Vallemelós. Vam recordar la ruta espectacular que vam fer per la penya Roja fa un temps i que coincidia en la tornada en part de recorregut que féiem.

Vam passar per les ruïnes d’un antic mas dit “Casa de les Cabeçoles Altes” no quedaven més que les parets, però mantenia la seua dignitat vista des de fora. El mas tenia, fins i tot, una capella amb uns dibuixos fets a llapis de grafit per un dibuixant anònim.

Tancant la ruta vam pujar cap a la Moleta del Frare o Alt del Frare on estan les restes d’un poblat iber encara poc investigat. Conegut ja d’antuvi, es van fer prospeccions fa ja tres dècades que no han tingut continuïtat. Sols es veuen els peus de murs dispersos entre matoll i pins que oculten les que serien unes magnífiques vistes de tot l’entorn. Com sol passar en els oppidum ibers estava en una zona alta i estratègica tant per les seues vistes com pels tallats naturals de la mola que dificulten els atacs de l'exterior. S’han trobat restes ceràmiques d’origen grec i local, però no s’ha fet una investigació completa que puga aportar més informació sobre l’indret que va estar ocupat entre el segle VI i el III abans de Crist.

Vam pujar pràcticament camp a través i vam veure restes disperses de murs. A diferència de molts altres jaciments que havíem visitat podríem dir que aquest encara romania salvatge, sense can excavació seriosa o accés preparat per als visitants. Si que s’indica en les informacions publicades que ha sigut objecte de freqüents espolis en el passat.

Ja sols ens quedava per visitar un diminut poblat de l’època del bronze situat pràcticament als peus de la Moleta dels Frares sobre el dit Altet de Palau, un turó diminut que naix del llit del Barranc del Mosso i, per això permet una defensa senzilla per tres dels quatre costats. El jaciment arqueològic, de l'Edat del Bronze tardà, aproximadament mil anys més antic que el seu veí iber (1450-1300 AC), té dos recintes, un exterior on es treballaven els metalls, l’Arbocer, i un interior, envoltat per un mur perimetral i estructurat al voltant d’un carrer amb estructures quadrangulars i corbes pels dos costats.

A conseqüència de la troballa el 2002 d'un variat conjunt metàl·lic al jaciment de L'Arbocer, es van iniciar les intervencions al proper poblat de l'Altet de Palau. Aquest projecte de recerca s'emmarca dins del programa d'excavacions arqueològiques del Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València que, sota la direcció de Maria Jesús de Pedro Michó i Pablo Garcia Borja, han permés establir tant la seqüència del poblat com una aproximació a l'estructura interna i la manera de vida dels qui el van habitar fa 3.400 anys. En aquest cas era ben visible la tasca d'excavació portada endavant el 2005 i l’adequació feta per als visitants.

Aquesta ha sigut la crònica d’un dia que els cinc vam gaudir per les agradables temperatures i per tractar-se d’una ruta senzilla amb vistes espectaculars d’un paisatge de frontera.