Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

Quan sentim “La Granadella” molts pensem en la popular cala atestada de diumengers d'ombrel·la, nevera, aletes i ulleres i hamaques. La veritat és que sols gaudeixen d’una ínfima part del parc natural que amb el mateix nom recull al sud de la costa de Xàbia vora 700 hectàrees de terreny rocallós i entapissat de mata baixa. Vam arribar a les set del matí i vam aparcar prop de la urbanització Cumbres del Sol que ha acabat menjant-se la muntanya i, fins i tot el nom, del Puig de la Llorença. A aquestes hores del matí semblava curiós veure la quantitat de podencs amb caçadors corrent pel vessant del tossal de l’altra banda del barranc. Vam veure molts tot el matí i sembla que és que s’ha obert la veda del conill tal com ens va confirmar un d’ells. Per pistes forestals sobre una plana erma vam caminar cap al nord albirant la mar darrere dels tossals que s’interposaven entre nosaltres i la costa. Ocasionalment, veiem construccions de pedra seca testimoni d'èpoques en què qualsevol te

Hui us vull parlar del Castell de la Granadella que vaig visitar i fotografiar. Encimbellat dalt del Morro dit de la Xapa antigament i hui citat com el Morro del Castell es comunica visualment amb la Torre d’Ambolo i la del Cap de l’Or i domina la badia i accés a la popular Cala de la Granadella. És una construcció del segle XVIII feta per a protegir el litoral dels últims atacs pirates de l’època tant com per a controlar i dominar els locals als interessos de la corona. La Mediterrània sempre ha sigut una via de comunicació que ens ha portat tant les novetats, el comerç, i la cultura o la gastronomia com els perills dels atacs pirates o les invasions militars. Els mariners, els d’ací, però també els de cabotatge coneixien els racons de la costa, doncs la seua supervivència depenia de trobar amagatalls i ports naturals davant de les tempestes o per a passar desapercebuts a les autoritats. Cal dir que també sembla coneixien, o almenys així diu la llegenda, els racons on aigua dolça brol

Dalt del morro de la Granadella queden les restes d’una fortificació del segle XVIII que s’alçava amb altres torres vigilant les invasions que venien per la mar tant com el contraban. Tota la zona, terme de Xàbia, queda enclavada en el parc natural homònim separat per erms coberts de pedra calcària i matossar mediterrani. Per la part est, al final d’un barranc s’obri una petita badia d’aigües cristal·lines com les d’una piscina d’aigua depurada. A sud i a nord les muntanyes protegeixen la platja de les tempestes i la fan, la farien, una zona ideal per al contraban o les incursions o, si més no, d’amagatall de corsaris. Fins i tot hui el veïnat és escàs si comparem amb les urbanitzacions del Cap de la Nau o el cap Negre. Fa uns anys la Granadella era un indret tranquil de pescadors. L’accés, molt lluny del poble, feia que fora una mica remota i això la va preservar i la va fer tan boniqueta. No van ser els corsaris, ni els francesos que van rebentar la torre en la guerra d’independència