Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

La meua relació amb eixos objectes de fulls de pasta de paper, encolats i amb tapes més o menys dures és quasi la del fetitxista. Diuen que els primers plaers de la infantesa, allò que t’ha fet feliç, et marca tota una vida. Encara conserve un llibre quasi esgarrat, de tapes dures de color verd, llom obert pels anys i l’ús que va ser el primer llarg que vaig llegir sencer. L'idil·li amb els llibres va ser tal que vaig començar a atresorar-los des que era xiquet. En un premi de redacció vaig tindre un de còmics de Disney, la tia Hilde, la meua estimada tia alemanya, sempre regalava llibres, Damià Català, quan anava amb ell del seu estudi de pintura a la cafeteria, em pagava llibres o fascicles de l'enciclopèdia de l’estudiant. Tots feien col·lecció. Quan ja feia les dues dècades de vida tenia més llibres que tots els que van acumular els meus pares en tota una vida. La família va anar creixent i, fins i tot, es va convertir en una càrrega pesada en canviar-nos de casa. Cr...

Crec que tots els xiquets són feliços el dia en què els pares els deixen entrar al llit de matrimoni i poden compartir la caloreta i el refugi sota llençols i manta. Així recorde jo els dies d’estiu en els que el pare anava a treballar i la mare anava pels queviures deixant-nos sols a casa. Els xiquets sempre pensen alguna malifeta si no hi ha adults. Com tots els mamífers estem programats a experimentar i intentar arribar als límits. Jo pujava dalt de l’armari i saltava al llit. Pense que és part de la meua natura: grimpar, pujar a un lloc i gaudir de la vista, siga armari, arbre o cim. No, ja no bote com abans, més aviat vaig amb precaució de no trencar-me la crisma, però continue gaudint de les vistes des d’un lloc alt com el que he visitat aquest matí. En una zona de les Majones, més concretament a la partida de la Basa de L’Orxa hi ha un mirador amb vistes excepcionals sobre el congost del riu Serpis en el seu trànsit entre la Vall de Perputxent i Vilallonga. Hui he agaf...