Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

El sol il·lumina amb suavitat un paisatge d'arrossars. Muntanyes conegudes i desconegudes dibuixen masses de blau que suren sobre els colors daurats de la terra i la vegetació. En molts llocs es reuneixen els companys de treball per a recordar-se els uns als altres que som animals socials. El paisatge s'obri darrere del cristall en una successió infinita de formes que em porten a la meua destinació. Un cos amb el seu cap cobert per un casc de motorista jau de costat sobre l'asfalt. Els seus braços estan estranyament rígids i no està cobert ni acompanyat. No hi ha ningú donant-li consol. La policia municipal, amb cara estoica, dirigeix el trànsit de forma rutinària mentre una ambulància s'acosta amb la parafernàlia de llums i sirenes pròpies de les urgències. A un costat els cotxes esperen el seu torn per a passar, a l'altre els conductors miren de reüll el drama. Estic de camí entre diverses visites per a portar un detall de nadal a uns amics que sempr...

El sol ilumina con suavidad un paisaje de arrozales. Montañas conocidas y desconocidas dibujan masas de azul que flotan en los colores dorados de la tierra y la vegetación. En muchos lugares se reúnen los compañeros de trabajo para recordarse unos a otros que somos animales sociales. El paisaje se abre tras el salpicadero en una sucesión infinita de formas que me llevan a mi destino. Un cuerpo con su cabeza cubierta por un casco de motorista yace de costado sobre el asfalto. Sus brazos están extrañamente rígidos y no está cubierto ni acompañado. No hay nadie dándole consuelo. La policía municipal, con cara estoica, dirige el tráfico de forma rutinaria mientras una ambulancia se acerca con la parafernalia de luces y sirenas propias de las urgencias. A un lado los coches esperan su turno para pasar, al otro los conductores miran con el rabillo del ojo el drama. Estoy de camino entre varias visitas para llevar un detalle de navidad a unos amigos que siempre me han demostrado qu...

(L'obra és una interpretació de "El crit" de Edvar Munch realitzada per la jove artista Laura Luelmo.) Les festes nadalenques es van acostant. En un institut de batxillerat són temps de nervis i l'alumnat recorre corredors excitat tant pels exàmens com pel cansament i la perspectiva de les festes. M'imagine que Laura Luelmo, la meu col·lega de dibuix, que ahir va aparèixer amb la seua vida destrossada en un camí a cap part, estaria, com estem tots, il·lusionada per les vacances, amb tornar a Zamora amb aqueix Kia blau que diuen que va quedar aparcat una vesprada en què va decidir anar a córrer. Sempre m'impacta la notícia d'una dona jove morta per aqueix monstre que esclata a l'interior de molts homes massa vegades, però pel fet d’ésser una professora de Plàstica no puc deixar de sentir-me molt més prop d'ella recordant les il·lusions amb les quals vaig començar la meua carrera com a professor de la seua mateixa especialitat, fa ja molts an...

La obra es una interpretación de "El grito" de Edvar Munch realizada por la joven artista Laura Luelmo. Las fiestas navideñas se van acercando. En un instituto de bachillerato son tiempos de nervios y el alumnado recorre pasillos excitado tanto por los exámenes como por el cansancio y la perspectiva de las fiestas. Me imagino que Laura Luelmo, mi colega de dibujo, que ayer apareció con su vida destrozada en un camino a ninguna parte, estaría, como estamos todos, ilusionada por las vacaciones, con volver a Zamora con ese Kia azul que dicen que quedó aparcado una tarde en que decidió ir a correr. Siempre me impacta la noticia de una mujer joven muerta por ese monstruo que estalla en el interior de muchos hombres demasiadas veces, pero al ser una profesora de Plástica no puedo dejar de sentirme mucho más cerca de ella recordando las ilusiones con las que empecé mi carrera como profesor de su misma especialidad, hace ya muchos años. Más o menos tendría su edad, segurame...