Somnis d’aigua

Les nostres vides són els rius que donaran en la mar, que és el morir: allí van els senyorius, drets a se acabar i consumir; allí els rius cabalosos, allí els altres mitjans i més petits; i arribats, són iguals els que viuen per les seues mans i els rics. Jorge Manrique El pantà: negre, fosc. El lloc on aigua i terra es fan fang, es fonen en una pasta negra que es farà vida fèrtil o energia en milions d’anys. Ja ho sabia Deu quan va modelar Adam. Venim d’eixa barreja confusa de matèria i líquid que es va fer vida en mars prehistòrics. Com si fórem Blasillo i Cosme, els personatges de Forges que van filosofant pel camp, Salva, el meu company, i jo mateix, anavem cada dia per les sendes, encara d’horta, que unien el barri de Sant Josep de València amb la Universitat Politècnica al Camí de Vera. Entre les sèquies i camins recorde que parlàvem de la sequera que hi havia aquells anys. —I no plou xe—, dèiem, i raonaríem, tot seguit, sobre la importància de ...