La llum al tunel

Nora Alvarellos, en el grup de l'institut de Pego. En el centre de la foto amb una jaqueta ocre i camisa blanca. Ahir vaig començar a escriure en aquest espai cada vegada més solitari i va quedar aquest paràgraf solt: "Estiu estrany el de 2018. Em fa por que aquesta calma precedisca a una tempestat. En una vida on els alts i baixos van i vénen, els moments de pau es perceben amb desconfiança i no amb la innocència del xiquet que només veu un futur brillant. Com si ho vera vindre. Hui m'ha caigut el colp a través de les xarxes socials. La meua amiga, poques persones arriben a ser amigues realment, Nora Alvarellos, ha mort després d'una operació normalment innòcua allà en la seua Galícia natal. El temps i l'espai ens va unir com a professors, com a col·legues i com a amics en l'institut de Pego. Deia Einstein que la matèria deforma l'espai i el temps, jo crec que el destí de les persones fa que l'espai i el temps s'estiren i es conformen ...