Vesprada de març

El carilló de l'església del port vola per l'aire de març entre núvols a contrallum. Assenyala les hores però involuntàriament és un toc a difunts. La mare d'una bona amiga va deixar fa unes hores aquest món i la família propera, la d'aquí i els que viuen lluny, es consolen en sortir del temple. La brillantor del cotxe fúnebre, els empleats del servei fúnebre amb jaqueta i corbata que van i vénen, passa una dona gran caminant lentament ajudada per un caminador.

A l'allunyar-se, sobre el pont, la mar llambreja en onades suaus de tons nacrats. Un grup de noies adolescents es creua en el camí. Ho ignoren, però deixen veure l'arrogància del que es creu etern. Hi ha una monument faller al fons. Ja són falles, el final d'una vida, el principi d'un nou any. Cicles, cicles, cicles.

Què feia jo fa vint anys? Em assalta una pregunta sense gaire sentit. No recorde com eren els dies més que vagament. Ja comence a acumular a l’àtic del record papers que com piles de revistes velles es fan grocs. Es veu el llom i s'intueix en contingut però sense obrir-les res es recordaria. El temps corre indefectiblement el sol cau a contrallum mentre pugem a Beniarjó.

Què hagués estat si ... El passat assalta el present que s'escapa cap al futur. Fa vint anys era temps de tenir un segon fill. El treball, les incerteses, el viure sense viure ens van situar en aquesta no decisió de seguir endavant. La meva filla ja fa la seva vida i nosaltres ens acostumem a la solitud de parella només trencada pel placebo d'un substitut caní. Què hagués estat si ...

El cotxe passa davant del cementiri de Gandia. Veiem entrar al seguici fúnebre mentre perseguim el contrallum. El meu cunyat i un amic han estat operats aquests dies. Mala dècada la dels cinquanta. Sense arribar a ser la tercera edat és un preàmbul dels seus tributs físics.

Cicles, cicles, cicles. La màquina grinyola entre girs i viatge cap enlloc.

Què ha estat de la meva vida?