Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

Tenia el bloc bastant abandonat certament. De vegades em dóna la sensació que és més un mur solitari on el meu eco rebota, que un lloc obert al món. No volent, ja són deu anys en què he anat deixant petjades ocasionals d'una vida que transcorre com un riu, de vegades per aigües tranquil·les, per paisatges plaents i, en altres, per ràpids i cascades que et desplomen i submergeixen en els abismes vitals. Escric per a algú? Això és segur. Escriure sempre és un acte de comunicació amb tu mateix i ulteriorment una via de comunicació d'idees i sensibilitats amb aquells que et coneixen i els que no. Des de fa un temps hi ha una nova assignatura de nom "Dibuix Artístic" al batxillerat. No és una elecció massiva però sí fortament vocacional. L'any passat ens vam embarcar en ella amb una idea aproximada del que es devia i es podia fer. La primera vegada que s'imparteix una assignatura és sempre un exercici de tempteig on es veu què funciona i què no. Program...

Tenía el blog bastante abandonado ciertamente. A veces me da la sensación de que es más un muro solitario donde mi eco rebota que un lugar abierto al mundo. No queriendo ya son diez años en los que he ido dejando huellas ocasionales de una vida que transcurre como un río, a veces por aguas tranquilas, por paisajes placenteros y, en otras, por rápidos y cascadas que te desploman y sumergen en los abismos vitales. ¿Escribo para alguien? Eso es seguro. Escribir siempre es un acto de comunicación contigo mismo y ulteriormente una vía de comunicación de ideas y sensibilidades con aquellos que te conocen y los que no. Desde hace un tiempo hay una nueva asignatura de nombre "Dibujo Artístico" en el bachillerato. No es una elección masiva pero sí fuertemente vocacional. El año pasado nos embarcamos en ella con una idea aproximada de lo que se debía y se podía hacer. La primera vez que se imparte una asignatura es siempre un ejercicio de tanteo donde se ve qué funciona y qué no. P...

Article publicat al llibret 2017 de la Falla Mosquit. Per cert enhorabona a ells per l'excel·lent treball que han fet. Els que hem fet aquestes coses sabem el que costa. Em van demanar que fera un article al voltant dels "Brots verds". Vaig fer un relat d'una societat paral·lela a la nostra, amb troços i caràcters d'ací d'allà, intentant reflectir que una societat està malalta si ho està tant per dalt o per baix. Fina ironia o mala bava? Vosaltres direu. —Miquel, hòstia baixa ja! M’han dit que ja està passant Xiricull —el comitè polític venia en tren. No és que no tingueren cotxe amb xofer, però, prop ja de les eleccions, donaven suport a la unió ferroviària per la costa. —Un momentet, no et ratlles, que ja acabe —va dir el President. Al bell mig del carrer, un rètol fet pels delegats de cavalcades amb moltes bombetes, penjava oscil·lant lleugerament a la brisa que venia del port. —Vinga tira-li —Manel, l’home que estava al càrrec dels cables,...