Munic

L'autobús arribava a l'estació de Munic en una fosca vesprada de desembre de 1983. Eren, a penes, dos quarts de cinc, però la latitud, el moment de l'any i la posició més a l'est d'Alemanya provocaven aquest prematur capvespre. Estava preocupat perquè no sabia ni alemany ni anglès i no volia ni imaginar-me què hauria de fer si no m'estaven esperant. Erika Künneke, nascuda el 1920, va morir en un dia trampós, el 29 de febrer d'aquest any sense arribar a assolir els 96. Era ella, amb la seva germana, Christa, la que m'havia convidat a passar unes setmanes a Alemanya i conèixer una lloc del qual tant havia sentit parlar des de la meva infantesa. El món, la circumstància personal, són fruit d'un cúmul de casualitats i causalitats que entrellacen les històries personals com en una misteriosa dansa de vides. Potser si Karl Schneider no hagués fundat la fàbrica de sucs "Vital" com a tapadora de les activitats dels nazis a Espanya, ma tia...