El terror és a prop.
Aquest any he caminat molt. Córrer pels camins de les moltes serres que ens envolten, arribar als cims era una manera de trobar-me amb el món innocent de la infància, amb les meves primeres excursions i, amb l'instint explorador de l'infant, ha estat una forma de reviure. La veritat és que necessitava aquesta fugida cap endavant, pels camins de l'horta o els de la muntanya per deixar enrere anys durs amb malalties, amb la mort dels meus pares i les inquietuds pels treballs a la família. M'agrada caminar amb el gos pels camins rurals i algunes de les meves rutes transcorren pels llocs i barrancs que hi ha entre Alqueria de la Comtessa, Bellreguard i Rafelcofer. Per a mi són indrets entranyables d'una bellesa encisadora que anem perdent entre formigó i asfalt. Aquest estiu vaig recórrer les rodalies del Trinquet de Rafelcofer, avui abandonat, passe amb freqüència per la Pedrera cantera de mal record pels afusellaments de temps de Guerra, vaig caminar per e...