Gent estranya (Europa en 8 bits)
Davall el sostre d’una gasolinera tancada en la boca de la Valldigna ens vam
refugiar de la tempesta i la pedra com un ramat d’ovelles. Apinyats davall la
marquesina sentíem els esclafits amenaçadors de la pedra que colpejava en
diagonal els vidres i les xapes del vehicle. Cap al nord es veien cortines de
pluja que tancaven amenaçadores la perspectiva. Vaig suggerir a la meua filla
tornar, però em va dir que li feia il·lusió anar a la projecció en el festival
"Cinema Jove" de "Europa en 8 bits" i que la seua amiga Ana
li havia dit que a València no plovia.
Vam decidir arriscar-nos i fer front a aqueix trànsit ronsa que sempre es
forma quan plou. Vam arribar tard i vam haver de donar una gran volta pels
estretes carrers del Barri del Carme. Prop ja del mercadet de Mossèn Sorell vam
trobar una placeta amb un magribí que ens assenyalava una plaça d’aparcament
lliure. La pluja començava a créixer, així que ni se’ns va acudir discutir ni
donar una altra volta. Vam pagar l’impost revolucionari al gorreta i amb la
mosca darrere de l’orella vam començar a caminar botant tolls davall el
paraigües cap al centre cultural de la SGAE. No les tenia totes amb mi perquè
la posició del meu cotxe podia ser bloquejada fàcilment i no em fiava del tot
dels guardacotxes improvisats. Per si no fóra poc, davall el ruixat, vaig
recordar que m’havia deixat el mòbil i vaig tornar deixant momentàniament
refugiada la meua filla en l’entrada del "Centre del Carme". No cal
dir que vam arribar a la sala amerats.
Ja amb el documental començat, ens vam seure en l’última fila i vam començar
a veure "Europa en 8 bits".
L’excel·lent documental de Javier Polo sobre la comunitat underground, pivota
sobre els eixos del reciclatge de l’electrònica descatalogada de videoconsoles
i la música i imatgeria creada a partir d’aquests rudimentaris trastos. En un
recorregut per tota Europa el jove director i un càmera ens van portar a
bussejar en un univers d’estranys personatges obsessionats amb els seus
extravagants invents. Cal reconèixer l’excel·lent treball i les milers d’hores
invertides a recrear aquest univers. El que quelcom sap de cine no pot ignorar
la quantitat de material amb què es treballa per a traure l’hora llarga de
muntatge final. En el documental es retraten desenes de personatges eixits de
la caverna per a recórrer abocadors i mercats ambulants recomponent tecnologia
obsoleta. Segons va declarar Javier Polo, van ser els propis personatges els
que li van facilitar moltes vegades l’accés al seu món i inclús l’allotjament.
Els havia de tots els tipus, nòrdics elegants i sofisticats, francesos
alternatius, un llatinoamericà bussejant entre sons inquietants, un altre boig
i extravagant, Meneo, en els seus espectacles davant del públic i finalment un
personatge espanyol, Fela Borbone, que fregava la síndrome de Diògenes en la seua
obsessió pel fem tecnològic. La primera reacció, supèrflua, et feia sentir com
per damunt de tot aquest univers minoritari. Et preguntaves a tu mateix, És el
mateix món en què jo visc? Quant de "friki"!
Ens considerem normals perquè portem una vida grisa i ordenada. Veiem amb un
cert desdeny a tot aquell que manté un comportament allunyat dels cànons
socials i no ens n’adonem de que és aquesta normalitat la que ens està portant
directament a la decadència o al caos.
En "Europa en 8 bits" es posen en relleu valors que no es deurien
de menystenir. La comunitat 8 bits és solidària i generosa. Viu del reciclatge
de tecnologia considerada obsoleta en un món inundat de fem tecnològic. Manté,
com sol succeir, els seus contactes a través d’Internet i això li permet, a
pesar de la seua dimensió, reduïda sostenir un sentiment de comunitat. El
coneixement i la creativitat es comuniquen, mai millor dit, per amor a l’art.
No hi ha aqueix sentit de mantenir les troballes pròpies en la foscor. És
quelcom que he vist en amants de la fotografia, dels llibres o dels horts
urbans. La creació de comunitats formades per fanàtics d’un tema és signe
d’aquests temps. És gent que de forma altruista comparteix el seu saber fer. No
hi ha més que preguntar i sorgeix l’entusiasme i la màgia que hi ha darrere de
moltes passions que il·luminen vides anònimes.
Crec que s’ha magnificat la figura de l’emprenedor que busca l’èxit i els
diners. El model que se’ns ofereix com de triomfador és el del corredor de
borsa encarnat per Di Caprio en "El llop de Wall Street". Si només
els tinguérem a ells la vida seria pitjor sens dubte. En l’esperit de la
comunitat "8 bits", tant com en el treball quasi altruista dels
cineastes que sobreviuen a aquesta època de sequera cultural, està la clau per
a un món més humanista, més humanitzat, menys obsessionat pel consum i la
riquesa i més per la creativitat i el pensament. La gent estranya, excèntrica,
és aqueixa avantguarda d’un món que evoluciona. Els frikis són les mutacions
d’aqueixos gens de la normalitat. Com ocorre en la naturalesa la majoria
d’aquests canvis estan destinats a desaparèixer però en ells, tal vegada a raó d'u
per cada mil, està el germen d’un futur diferent i adaptat als canvis que
portaran els nous temps. No és nou, Jesucrist va ser crucificat, Galileu Galilei va
estar a punt de ser cremat, Van Gohg no va arribar a vendre ni un quadro i va
acabar en un manicomi, però ací està el seu llegat.
Comentarios
Publicar un comentario