El batec del cor

Són dies d’exàmens. Quasi tots els estudiants es preocupen en absorbir els últims retalls dels temes. Nerviosos i cansats, armats amb els seus bolígrafs, ataquen el paper subratllant, escrivint o dibuixant esquemes. Febrer finalitza amb un matí amb un sol que li costa calfar els quatre graus amb què ens hem alçat. La maquinària d’un institut de segona ensenyança s’ha posat en marxa fa ja una estona. Embalbits de fred cadascú dels membres d’aquesta comunitat s’ha alçat entre els últims negres de la nit i els blaus de l’alba. Alguns vénen de llars acollidores amb pares implicats. Altres deixen arrere l’infern d’una llar sense ànima. Com impel·lits per un magnetisme han anat replicant trajectes, formant grups i pujant als vehicles. Van carregats de motxilles unes vegades plenes de somnis de futur i altres buides d’inquietud intel·lectual. Els professors repeteixen rutines mentre esgoten els seus últims minuts abans d’enfrontar-se al treball de Sísif. En el jardí posteri...