Ànima d'artista
Cent colps quotidians humilien molt més que un gran escàndol. No va poder ser el camí del jet i la fama. Només quedava la furgoneta i el repartiment diari per a suportar la vida. Joan havia acceptat el seu destí amb resignació i els anys començaven a carregar de greix el cinturó abdominal i a desforestar el cabell en altre temps ros i arrissat. El micròfon era l'imant i la taula de salvació d'una existència anodina. Quan cantava en les bodes o en els salons de ball dels jubilats se sentia una altra vegada viu i existia en ell, encara de forma efímera, la sensació de ser algú únic, especial, en un món de rutines. El telefonet de la porta va emetre un xiulit penetrant entre els furiosos lladrucs de la bèstia. Repartidors i gossos formen part de la mateixa categoria d'enemistat de gossos i gats. “Atenció al gos”, deia la llegenda. Juan va continuar insistint, segur darrere de la tanca, però envaït per una descàrrega inconscient d'adrenalina. Ja era la tercera vegada que el...