Cullera. Entre anades i tornades

La gosseta, el nou membre de la família, saltava airosa de pedra en pedra. Des de Cullera arribaven els ecos de la música de la festa que es celebrava en el dia: la Mare de Déu del Castell. El diumenge, de temperatura i cel primaverals, convidava a gaudir de la natura i, així, senderistes, runners , devots, turistes, famílies amb nens i parelles de nuvis o de jubilats ascendien pel calvari i les sendes al Castell i al fortí que corona la "Serra de les Raboses". Ja feia anys que no pujava al santuari. Cullera, lloc de pas en mil viatges d'anada i tornada a València. El seu ostentós rètol que tant agrada als xiquets i als simples, sempre vist en la distància en els trasbalsos de l'anar i venir a la capital al tren o per carretera continua remarcant una diferència excèntrica amb la resta de poblacions. Cullera va ser una de les primeres aventures que recorde en la meva infantesa. El Doctor Eligio Domingo li va demanar al meu pare que l'ajudés a traslla...