Vivint al costat del precipici

Poc després de descendir uns metres des de Fleix es veu el camí anomenat de "els 6500 graons" fet, es diu, en temps dels moriscs. A primera vista sorprèn la magnitud de l'esforç realitzat per comunicar una vall agresta com poques. El camí, ample i ben traçat, amb poderosos marges de pedra seca que s'anivellen el seu recorregut, ve reforçat cada metre, més o menys, amb una banda de pedres que fan de graó i faciliten el recorregut al caminant i a les bèsties. A poc de començar el camí es travessa un barranquet i es passa per un petit túnel a l'altre costat d'un mur de roca. Un cop traspassat es comprèn totalment el perquè: el barranc cau abruptament en vertical en el que ha de ser una cascada en dies de molta pluja.La magnitud i el relleu recorden d'alguna manera a la Gran Muralla Xinesa. Enroscat a als penya-segats el camí segueix obstinat fins a besar suaument el llit pedregós del barranc. El malson de la nova pujada, en un dia de calor, es veu dissip...