En la cima de la vida

“Feliç naturalesa! No sé el que em passa quan alce els ulls davant la teua bellesa, però en les llàgrimes que plore davant teu, la benamada de les benamades, hi ha tota l'alegria del cel.” Hyperion, F. Hölderlin Tal com havia predit el meu amic Jesús, amb tan sols un dia profitós a les illes, la gran majoria de fotos possibles ja estaven fetes. Només quedaven variants o, amb sort, alguna imatge excepcional, d’eixes que l’atzar, de tant en tant, ens regala. Ja coneixíem bé els millors llocs per fotografiar les diferents espècies d’ocells. Per això vam seguir la senda que discorre paral·lela a la platja de cudols gegants. Tornàrem al punt exacte del dia anterior i, amb una llum molt més generosa, vam poder captar vols, parelles, grups, becs plens de peixos i totes eixes imatges típiques —però mai decebedores— del fraret atlàntic. També voltaven entre les roques els gavots, d’ulls diminuts, i alguns corbs marins amb el plomatge d’un verd metàl·lic que s’intensificava amb els raigs de...