Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

fotos Cal dir que la intenció inicial sobre l'expedició d’ahir va fluctuar de nord a sud fugin d’un plugim instal·lat a les comarques centrals. Les previsions de l’oratge, finalment, ens van portar molt més al sud del que solem anar. Crevillent el coneixia per alguna visita de fa anys a comprar una catifa per a casa. El poble, frontera lingüística del Valencià, té una fama ben guanyada per la seua industria de fabricació d’aquest producte que té arrels en la producció artesanal amb fibres vegetals obtingudes dels voltants, tant els joncs de la plana com l’espart de la serra. Aquesta activitat, descrita pel Mossèn Cavanilles en la seua obra monumental, es va adaptar als inicis del segle XX a la fabricació de catifes de llana. Crevillent va arribar a ser tot un símbol d’aquesta manufactura a l’Estat Espanyol, però la globalització ha fet morir en gran mesura aquesta indústria tradicional al poble. L’autopista creua de nord a sud i en una de les eixides, ja passat Elx, s’endinsa una c...

  fotos Aquest racó, al nord-oest de la Vall d’Albaida té sonoritats familiars per a mi. Només hem passat per la bodega de licors d’Aielo, he vist que aquesta portava el cognom Mompó. Certament ma mare era Polop Mompó i sempre es deia en la família que teníem arrels a l’Olleria. Aielo de Malferit, en aquest cas, és un poble que es plega a la corba suau que fa el riu Clariano, un riu que després es dirà d’Albaida per a morir al costat de Cullera amb el nom de Xúquer. El seu pont centenari, més aviat les seues restes, jauen com a peces d’un abandonat joc infantil de gegants sobre la façana tradicional del poble coronada per la típica torre i cúpula de tantes i tantes esglésies valencianes. El vent, per fi, ens va perdonar el dia oferint-nos un matí de final de tardor de colors suaus i temperatura molt agradable. La primera fita va ser la Creu de la Serratella, culminació d’un tossal que ofereix vistes a la Banda d’Ontinyent i a la d'Aielo amb una magnífica perspectiva de tot l'ar...

fotos En la foto un gos pastor alemany salta feliç els obstacles que sobreïxen sobre un mantell de neu al Pla de les Ànimes de Bocairent. Robust com un llop sentia una alegria irracional a pesar del fred estimulant d’aquell dia de desembre de 2009. Com solem fer els de la Safor, correm il·lusionats com a xiquets només ens arriba la notícia de la neu a les comarques de l’interior. Així ho férem amb els pares i així ho vaig fer jo amb la meua filla i els meus nebots. Ahir, seguir les instruccions del navegador, vam seguir la carretera que des de Bocairent s’endinsa en la Serra Mariola. Només vam arribar a la destinació, vaig descobrir que havia tornat al mateix lloc. Vam descarregar les motxilles i la gosseta, diminuta i nerviosa, va córrer per tota la zona dels voltants explorant amb excitació un lloc ple per a ella de noves sensacions. Les persones fem nostre els paisatges a mesura que ens fem majors i anem donant sentit als indrets on vivim o per on passem. Vaig treballar de professor...