Dret a caminar

Aquest estiu està sent per a mi el de les caminades diàries. Només trenca el dia, acompanyat del meu escuder caní i armat de càmera isc de casa amb el propòsit de descobrir eixe món tan pròxim i tan desconegut de vegades que és la nostra comarca. El sol penja a eixa hora del matí com en una aquarel·la de Turner darrere de les boires esponjoses que provoca la combinació d'humitat i calor extrema. A estes altures conec ja la forma de connectar Real de Gandia amb Rafelcofer, Potries, Bellreguard o Marxuquera simplement caminant entre els milers de camps que conformen les partides rurals de tots els nostres pobles. L'experiència és per moments bella quan es descobreixen paratges recòndits enmig de vies d'asfalt que tallen a ganivet la circulació natural del caminant. Si haguera de triar un lloc que m'ha fascinat és la península que el Vernisa i el Serpis creen a cavall entre Real de Gandia i Beniarjó. Des del pla que la corona pareix tot enganyosament prop i a l...