Declaració d'independència
Quatre de la matinada, sona el whatsapp amb el seu so insistent. La meua filla, de viatge de fi de curs a Malta, deixa missatges preocupada perquè les seues companyes d’habitació no arriben i no sap molt bé què fer. La mare es desperta amb desesperació i preparada per a prendre un jet privat i volar a Malta en deu minuts. Només una setmana abans la meua filla es debatia entre els nervis i el control de tot el coneixement d’una etapa davant de l’allau d’exàmens de la maleïda selectivitat. Els adolescents, molts d’ells ja majors d’edat eixien plorant, si l’examen els resultava una barrera infranquejable com va ser el cas de grec o biologia. En altres casos eixien un poc més riallers però embargats per un estrès incontrolable. Vist i no vist. El dissabte ens vam ajuntar amb el grup de pares i companys de classe que partien entre nervis i rialles en què era, per a molts, el primer viatge a l’estranger sense pares ni professors. El seu primer viatge d’adults o l’últim com a men...