Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

El carrer Xàtiva és el punt on totes les artèries ferroviàries de València connecten amb el cor de la ciutat. De l’immens edifici de l’Estació del Nord entren i ixen multituds a cada moment que, com a glòbuls rojos, travessen les membranes dels torns en una o altra direcció. Tots els que vivim en esta zona hem usat el sistema de rodalia com a estudiants, en visites a especialistes en la capital, de compres o en eixos dies de falles en què València es convertix en una immensa zona de vianants. Eixir a la porta de l’Estació i estar en ple centre de la ciutat tot és u. A l’altre costat de la vorera el vell institut Lluís Vives, a la dreta la plaça de bous, a l’esquerra La casa dels Caramels. Ficada en un carrer transversal, la venerable llibreria "París València" i un poc més enllà l’inevitable FNAC i l’església de Sant Agustin, punt de partida del nostre particular manifestódrom. El trànsit ompli sempre els quatre carrils disponibles del que al seu dia va ser la ronda extramu...

La calle Játiva es el punto donde todas las arterias ferroviarias de Valencia conectan con el corazón de la ciudad. Del inmenso edificio de la Estación del Norte entran y salen multitudes a cada momento que, como glóbulos rojos, atraviesan las membranas de los tornos en una u otra dirección. Todos los que vivimos en esta zona hemos usado el sistema de cercanías como estudiantes, en visitas a especialistas en la capital, de compras o en esos días de fallas en los que Valencia se convierte en una inmensa zona peatonal. Salir a la puerta de la Estación y estar en pleno centro de la ciudad todo es uno. Al otro lado de la acera el viejo instituto Luís Vives, a la derecha la plaza de toros, a la izquierda La casa de los Caramelos. Metida en una calle transversal, la venerable librería "París Valencia" y un poco más allá el inevitable FNAC y la iglesia de San Agustin, punto de partida de nuestro particular manifestódromo. El tráfico llena siempre los cuatro carriles disponibles de...

El vagó de metro se sacseja, com de costum, a través de l’immens espai buit que s’obri entre Mitte i Charlotemburg, dos dels districtes del centre de Berlín. El sol rasant d’hivern i la calefacció interna del vagó dissimulen els quasi vint graus sota zero que tenallen la ciutat. En moments en què el temporal de fred recorre Europa Berlín seguix la seua rutina diària, això sí, amb més botes, guants i barrets d’allò habitual. Cap al sud es destaquen les formes dels edificis governamentals, el Reichstag, les cúpules del complex de la Postdammerplatz i la Columna de la Victòria. La neu domina el paisatge sabedora del seu moment i els arbres només deixen veure el seu esquelet pelat a l’espera dels brots de la primavera. La immensa estació central de Berlín devora les serps que s’entrecreuen en una versió actualitzada de Metròpolis devorant passatgers de tots els tipus i colors. Més enllà de les vitrines el Spree es mostra congelat i inert. Crec que hi ha sigut el primer any en què he sent...

El vagón de metro traquetrea, como de costumbre, a través del inmenso espacio vacío que se abre entre Mitte y Charlotemburg, dos de los distritos del centro de Berlín. El sol rasante de invierno y la calefacción interna del vagón disimulan los casi veinte grados bajo cero que atenazan la ciudad. En momentos en que el temporal de frío recorre Europa Berlín sigue su rutina diaria, eso sí, con más botas, guantes y gorros de lo habitual. Hacia el sur se destacan las formas de los edificios gubernamentales, el Reichstag, las cúpulas del complejo de la Postdammerplatz y la columna de la victoria. La nieve domina el paisaje sabedora de su momento y los árboles sólo dejan ver su esqueleto pelado a la espera de los brotes de la primavera. La inmensa estación central de Berlin devora las serpientes que se entrecruzan en una versión actualizada de Metrópolis devorando pasajeros de todos los tipos y colores. Más allá de las cristaleras el Spree se muestra congelado e inerte. Creo que ha sido el ...