Balneari de Benassal. Els fantasmes d’un passat que no tornarà.

Dos fantasmes d’altres temps, així els imagine, caminen assossegats per les sendes del Ribet. Vestits amb roba clara i canotier parlen de la política, de la vida, d’la cosa humana i la divina de Castelló o de València. Els darrers rajos de sols penetren la coberta vegetal creant una aura delicada sobre els robustos troncs dels roures valencians. El paratge, a quasi mil metres d’altura, té una vegetació digna d’un conte de fades on el Butoni, la Quarantamaula, les Miules, l'haqueta de foc, el saginer, el gegant Esclafamuntanyes, els gambosins, els nyítols o el Trib Reial poden aparéixer en qualsevol moment en aquest bosc de faula.

No molt lluny brolla la Font d’En Segures, en el seu origen abeurador dels ramats de l’Alta Maestrat i després lloc de peregrinació on veure i ser vist allà el principi del segle XX. La fama li venia de lluny, en el segle XVI ja es parlava d’unes aigües que facilitaven la digestió i curaven el “mal d’orina”. L'antiga volta composta per tres canons, construïda en 1716, ja indicava que era utilitzada per a l'ompliment de recipients per a l'ús de persones. La importància de les aigües de la Font d’En Destrals són temes d'interés en el segle XVIII, redactant així, en 1780, “Virtuts Medicinals de l'Aigua de la Font d’En Segures”.

En 1862 es construeix la primera edificació del balneari “La Primitiva” o “l’Hospitalet”, seguida a la font, amb habitacions particulars i capella. Entre els anys 1833 i 1918, va ser l'època d'expansió del balneari, potenciant el lloc amb la declaració d'Utilitat Pública de les seues aigües entre altres successos, com la construcció de la carretera de Benassal – Culla, que accedeix des d'un tram fins al balneari, millorant els accessos. En 1913 es construeix l'Hotel Font d’En Destrals, el balneari s'ompli de famílies enriquides per la I Guerra Mundial. Anys més tard la Guerra Civil converteix el balneari en un refugi de polítics de la Dreta Regional Valenciana i bisbes de les diòcesis pròximes.

Els clients del balneari anaven a gaudir del clima fresc i saludable de la zona tant com a beure tres vegades al dia glops d’aigua que feien moure els càlculs renals.

El temps no ha passat debades. Amb l’arribada dels turistes de sol i platja es va acabar el model de client elegant que anava a gaudir de les aigües de Benassal.

Ja l’any 2004 un article acadèmic parlava de la necessitat de reconvertir el model per a atraure un tipus de client amb gustos més moderns. El 2011, amb la pompa i cerimònia escaient, es va inaugurar un centre termal que havia de portar clients tot l’any. No ha estat així, el centre no ha sigut cap revulsiu i roman tancat moltes èpoques a l’any.

La vesprada que vam visitar la Font de Segures hi havia poca gent tot i que era dissabte i encara no molt tard. Molts edificis silenciosos entre arbres que ja anunciaven els colors de la tardor. El ambient era digne d’una obra literària d’època. Segurament va ser en el seu temps el melic d’aquell món de la burgesia valenciana d’entreguerres.

Uns pocs vehicles aparcats, uns iaios amb els nets, alguna família de l’est d’Europa i nosaltres. Alguns anaven a omplir ampolles en gran quantitat, tot i que no es permet més de dos litres per persona. Es veien molts edificis de diverses èpoques, la gran majoria tancats. Alguns abandonats en un intent de remodelar-los. En una avinguda arbrada es veuen les persianes dels establiments abaixades. Cap bar o restaurant estava obert. Per la part baixa es veia la nau grisa de l’embotelladora de l’aigua de Benassal, sempre acompanyada de l’etiqueta del Déu Neptú. Va ser sorprenent com a les cinc de la vesprada, de sobte, ens vam quedar sols en l’esplanada on raja la font. Els porxos i terrasses més el templet, tots ells en pedra rústica, es van quedar buits de persones fent sentir més, si cal, l'aspecte solitari d'aquell què va ser un centre de vida social animada. Feta la visita vam seguir.

En uns cinc minuts vam arribar al paratge del Ribet, també allí la gent marxava i sols unes sis persones i nosaltres es veien pels voltants. Amb reverència vam mirar els magnífics exemplars d’arbres de la zona, un regal de la natura a la vista. Per tot arreu el verd dominava l'escena. La llum era dolça i brillant i projectava llargues ombres. És un bosc de records del passat de fantasmes que mai més tornaran. De moment nosaltres vam gaudir molt del famós Balneari de Benassal i les seues aigües. Qui sap si el futur el farà reviscolar.