Bastions de guerres perdudes
fotos Primera hora d’un matí d’estiu, arribem a Alfondeguilla, poblet aquest enclavat en el bell centre d’una confluència de barrancs i tossals despertava amb cert moviment de matiners preparats per a gaudir de la Serra d’Espadà. “Guten Morgen! Sprechen Sie Deutsch?” Des de la finestra del cotxe veig una de les professores d’alemany de l’Escola d’Idiomes. Ens respon també en alemany amb un somriure que reflecteix sorpresa: estem a 130 quilòmetres de la Safor i certament poques les probabilitats de trobar coneguts. El món és certament diminut i més entre la fauna de corredors, senderistes, ciclistes i tants altres que ens llancem a les serres. Caminar, pelegrinar cap a indrets del passat, cap a cims amb vistes espirituals, fugir de la rutina i l’angoixa per a dissoldre’ns en la natura. El primer tram del camí puja entre les primeres sureres cobertes de líquens. La pedra roja, el rodeno, crea un paisatge turmentat amb planxes de gres de colors que van del marró clar fins al roig fort d’u...