Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

fotos Aquest cap de setmana hem visitat una xicoteta serra prop de València anomenada "Serra de la Falaguera" o "el Tello". És una xicoteta illa amb tossals rocosos envoltada de pobles com Llombai o Alfarb. El temps era hivernal i gris. Amb els primers raigs de sol per Cullera vam iniciar la ruta. La plana entre Cullera i València estava coberta per una lleugera capa de boira i les muntanyes de Corbera, La Calderona i moltes altres en la distància planaven sobre els núvols. No diria que va ser la ruta més espectacular que hem fet, però les sendes i pistes eren còmodes i les vistes de València, el llac de l'Albufera, el golf de València i la Serra de les Raboses de Cullera eren precioses. La nostra ruta tenia forma de huit. Vam visitar dos pics: el pic més alt de la Serra, el Pic Besori, i el Mirador Alts de València. Pertot arreu es veien innombrables fòssils de petxines de pelegrí. Al final de la ruta, vam arribar a una zona amb profundes clivelles i roques tre

Ja fa temps que assistim als avanços en tot el que fa la connectivitat, xarxes socials, big data i, darrerament, als primers fruits pràctics de la intel·ligència artificial. Havia escoltat en diversos articles i programes de ràdio les funcionalitats sorprenents d’aquests portals. Ahir vaig fer el meu primer assaig. Li vaig demanar una redacció sobre el canvi climàtic en anglés, després en alemany i tot seguit en castellà. Ho va fer després d’uns segons pensant. Li ho vaig dir com a curiositat a la meua professora d’alemany i com a exemple li vaig demanar al xat que escriguera una carta de felicitació per l’aniversari. Ho va fer impecablement en alemany amb frases fent-li la pilota, manipulant en definitiva, doncs era un personatge suposat i no real. Vaig veure la utilitat de totes aquestes eines, per exemple en l’ensenyament d’idiomes. Jo mateix utilitze el traductor deepl que fa excel·lents traduccions. Faig un text en alemany, veig si la seua traducció al castellà és correcta i, tot

foto d'arxiu del diari Público Trobe al diari Levante un article sobre un tweet d'un jove professor català que sent que no pot suportar la falta de respecte dels seus alumnes de segon de la ESO.  És trist que passe exactament igual allà que ací. Què ha passat? Encara m'agrada ensenyar als alumnes i compartir estima i respecte a parts iguals amb ells, però l'atmosfera està fent-se irrespirable. El problema tinc clar que ve de fora però aquesta expressió citada a l'article "el paguen per aguantar-nos", dita per un xiquet, deixa clar que també ells saben que la secundària és la gran guarderia de la societat. La majoria de bons professors que he conegut s'han jubilat només han pogut. Els que els falten uns anys els compten.  Trist que ningú s'adone del mal que està arribant. Mentrestant plans d'anglés amb professors que no tenen nivell natiu i alumnes que no saben anglés, sistemes d'avaluació per competències que pocs saben com digerir i noves

fotos Tenim els peus destrossats, les ungles dolorides, alguna fregada en les parts on la bota incideix una vegada i una altra, Juan es queixa de les plantes dels peus i ja diu que té ganes d’acabar. L'últim pic ens sembla ja un obstacle que no pas una fita de la ruta. Juan no ho ha dit, però té una torçada de turmell que arrossega des del principi del barranc. La veritat és que malgrat que les vistes són impressionants el Sit se’ns està ennuegant. Ja havíem avisat a casa que tornaríem tard, la ruta era llarga i amb considerable desnivell. Una amiga ens havia advertit que portarem pals que parts de la ruta eren de pedra solta i mal caminar, cosa de la qual ens vam adonar al primer tram de ruta. El Sit, o el Cid, no té res a veure amb la figura històrica del personatge de la literatura medieval castellana. Sembla que ve de Sidi “el senyor” en temps dels àrabs. Així seria la muntanya del senyor i va esdevenir en els temps cristians en el Sit. Després s’han afegit llegendes sobre Rodr