Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

  fotos Qui diga que coneix tots els racons de qualsevol muntanya està mentint o s’enganya a si mateix. Ara que he xafigat barrancs i tossals, crestalls i coves puc dir que sempre hi ha una penya llunyana, fora de senda, inaccessible i secreta on ningú no ha pujat encara o una collada on s’amaga un avenc que mai ha sigut descobert. Conec el Benicadell des que tenia dotze anys i he xafigat les seues sendes de ponent a llevant per l'obaga i la solana i encara continue descobrint nous racons encisadors. Vam desistir pujar des de Salem fa una setmana pel mal oratge i obstinats ho vam intentar repetir el passat dissabte. La Font del Poet, primera parada del nostre recorregut, està al fons del Barranc de la Canal, en una arbreda que havia omplit de fulles taronges amb la final de l’estiu. El paratge que podria ser bufó i discret queda ofegat sota un mur de pedra, asfalt i formigó on és la factoria d’embotellament de Salem. Vam prosseguir la caminada entrant breument pel poble pujan

Aquesta setmana s’ha produït un succés lamentable al qui va ser el meu lloc de treball molts anys. L’IES VALL DE LA SAFOR era un centre prou tranquil si considerem la dinàmica de descontrol que va en augment des de fa anys. La immensa majoria de xiquets són poc conflictius i acaten les ordres i actuen amb la picardia pròpia de l'edat en els enfrontaments amb els professors. Podem dir que, fins a cert punt, també és tasca del professor, a més d'ensenyar, fixar les normes de comportament per tal d'aconseguir que un grup enorme de xiquets funcione de forma ordenada. Dic fins a cert punt, perquè cal que existisca un mínim consens per part de les famílies i els xiquets al voltant de l'autoritat del professor. Si no és així, seria l’hora de la direcció, la inspecció i la Conselleria per a protegir i emparar la figura del professor. Ja fa anys que tots tenen drets i el professor està com en aquella pel·lícula "sol davant del perill". Uns cursos enrere se’ns va comuni

FOTOS Només eixir al carrer l’oratge t’empentava cap a dins. El pati estava humit, l’atmosfera, amb núvols molt baixos semblava una esponja i Juan, que estava constipat, volia anar per tot i per totes. Em va dir pel whatsapp que fins i tot portava el gosset i jo ja havia decidit no portar a les meues. Aquestes, ignorants de les condicions climàtiques, no feien més que botar i botar al meu voltant indicant a les clares que també volien vindre. Quatre contra u, gàbia al cotxe i viatge curt a Ròtova on Juan, amb la mascareta posada, esperava el transbordament de cotxe a cotxe. El plugim microscòpic omplia de gotetes els cristalls del cotxe, els núvols esponjosos envoltaven els bancals de la Vall d’Albaida. A Salem la cosa no millorava: estava fosc, gris, molt tancat i plovia lleugerament. En una ràpida conversa vam decidir avortar la ruta i tornar cap a la Safor. Afortunadament per la banda de Llevant el mantell de núvols anava obrint-se i espontàniament vam decidir anar cap a Pinet a puj

Arribem tot just per a veure passar Melcior. Encara, i més després d'aquest anys de crisi sanitària, ens agrada anar a veure la calvalcada dels tres reis mags. Una multitud de gent s’amuntega en les dues voreres del passeig i en la corba on gira la comitiva cap a la plaça de l’Ajuntament. Es perceb un entusiasme necessari en una societat esgotada d'agresivitat. Jo diria que abunden més els adults, però moltíssims xiquets admiren bocabadats un espectacle que per a ells és encara màgic amb aquesta ingenuïtat que converteix les disfresses, les carrosses i els llums una mica coents en una realitat fantàstica on la imaginació supera una racionalitat encara no adquirida. Els adults, per damunt de tot els que porten xiquets, es contagien de l’entusiasme i criden a tota veu els noms dels mags d’Orient. La cavalcada és en el nadal espanyol la culminació d’una marató de dinars, sopars i una explosió d’edulcorat sentimentalisme. He de dir que el Nadal va morir per a mi a poc a poc entre l