Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Serra d'Ador

Ruta per la Serra d’Ador al voltant de la Cuta.

Imatge
fotos Mon tio Juan tenia una finca en la Canaleta, una vall diminuta entre els contraforts de la Serra D’Ador. Deien que era una partida magnífica per als tarongers i que havia fet una bona compra. Ell era conegut per el malnom de “El Negre” per les generacions que ara estarien entre els noranta i els cent i pocs anys. Va ser per allà els anys seixanta quan es va fer molt famós per la comarca com a personatge més popular d’una “jazz band” que animava les festes de la jovenalla d’aquells temps. Fins i tot els van oferir anar a treballar a el Líban quan aquell país es deia “la Suissa d’Orient pròxim”. Una de les claus de la Canaleta era la protecció que oferien les muntanyes a la diminuta plana escalonada i altra era l’abundància d’aigua que hi havia. Ahir contemplàvem des de el penya-segat calcinat de la Penya del Moro la feraç plana de les hortes de la Safor amb la Canaleta en primer pla.  Era la meua tercera visita a la zona, part d’allò que diríem el territori, la patria xica os ...

Serra d’Ador. Olor a fum i a descomposició.

Imatge
  fotos No fa molts anys que vaig descobrir aquest raconet de la Safor que a primera vista em va enamorar. Ja darrere del poble d’Ador, per una senda que pujava una vegada passat l’erm terrer entraves en un racó de majestuosos pins en un amfiteatre d’antics marges de bancals abandonats. El l'ortofoto que van fer els americans l’any 1956 s’observa encara la típica imatge dels conreus de secà. Ara, ja fa anys, era una selva verda i fosca amb una senda molt agradable que passava pel costat de la font del sester, sempre seca en els últims temps, i per les pedres campana. En eixa zona es va produir una solsida de pedres que s’amunteguen desordenadament en una àrea extensa. En un dels racons la posició de les pedres permet colpejar-les i sentir un so amb certa sonoritat musical. Hui estava tot cobert de cendra i fulles de pins com si algun boig haguera tirat tones de fideus per terra. Les pedres acusaven el pas del foc, però en aquesta zona alguns arbres s’havien salvat. L’olor de cremat...