Al sud i al nord de la nostra terra. Volta per la Calderona
fotos No va ser fins molt tard que vaig començar a conéixer la zona nord-oest de València. Llíria era un nom i la realitat de dues bandes de música famoses. La Serra de la Calderona tan sols era una silueta sense nom pel nord i una excursió amb el col·legi al monestir de Sant Esperit de Gilet. En l'etapa nova de la meua vida que vaig encetar amb la decadència i mort dels meus pares, vaig assumir la fi d’etapes professionals i personals que em feien anar cap als anys de la maduresa. Els viatges per tota Europa del passat van esdevindre en rutes d’exploració per totes les muntanyes de la nostra terra. Va ser així com vaig començar a tancar un mapa mental entre Aitana i Penyagolosa en un sentit ampli i entre el Montgó i la Calderona pel que fa a les terres centrals del País Valencià. Recorde pujar en globus a Bocairent i recitar de memòria el nom de moltes serres que albirava des de les altures. Els valencians som un poble sacsejat per la història i privat d’una identitat comuna homo