Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

Artículo publicado en el Libro de la Falla Plaza Prado. Traducido del valenciano. "El amor, como el fuego, todo lo purifica" J.B.A. Karr Jordi Garcia Polop El frío glacial de sus ojos reflejaba la luz anaranjada que irradiaba de un fuego cada vez más potente. Su mirada saboreaba con placer las llamaradas que escapaban por cada hueco formando caprichosas volutas entre un torbellino de chispas que se atropellaban hasta fundirse con las estrellas. De fondo, a lo lejos, el ritmo acelerado de varias tracas se mezclaba con el retumbar de los petardos lanzados en la caja de resonancia de algún garaje. La banda sonora se completaba con el pasodoble de alguna charanga que se había quedado al fin de fiesta. Mientras tanto, una multitud comenzaba a congregarse en los alrededores contagiada por este espíritu entre místico y sobrecogedor del fuego. Tomás siempre había tenido una atracción enfermiza por el fuego. Apenas gateaba y ya sus padres tenían que

Article publicat al Llibret de la Falla Plaça Prado “L’amor, com el foc, tot ho purifica” J.B.A. Karr Jordi Garcia Polop El fred glacial dels seus ulls reflectia la llum ataronjada que irradiava d’un foc cada vegada més potent. La seua mirada assaboria amb plaer les flamarades que escapaven per cada buit formant capritxoses volutes entre un remolí d’espurnes que s’atropellaven fins fondre’s amb les estrelles. De fons, a la llunyania, el ritme accelerat de diverses traques es barrejava amb el retrunyir dels petards llançats a la caixa de ressonància d’un garatge. La banda sonora es completava amb el pasdoble d’alguna xaranga que s’havia quedat a la fi de festa. Mentrestant, una multitud començava a congregar-se als voltants contagiada per aquest esperit entre místic i esglaiador del foc. Tomàs sempre havia tingut una atracció malaltissa pel foc. Tot just gatejava i ja els pares l’havien d’allunyar una i altra vegada de l’efecte hipnòtic de la xemeneia de casa. Va tarda

Què abandonat tinc aquest bloc! La veritat és que entre les hores que li dedique a la feina i a la meua passió per la fotografia, la lectura i als meus recorreguts per les muntanyes o per tants i tants camins dels voltants, poc em queda per aquest xicotet espai de reflexió. D'altra banda, em fa l'efecte que poca gent s’interessa per llegir aquestes línies i això em fa més peresós si cap (Perquè hauria de ser diferent?). He d'admetre que no tinc problemes en escriure si és per encàrrec o si pateix una crisi existencial que em empenta al més profund dels meus abismes personals. És llavors quan l'escriptura es converteix en un pla d'escapament o, almenys, en aquesta estratègia que permet, esgarrapant les parets del pou, pujar i creuar la següent frontera. A prop ja dels meus 55 anys vaig notant el desgast propi de l'edat. Per moments oblide qui sóc i em sent com qui vaig ser, però aquest dolor de tendons als muscles, aquesta necessitat imperiosa de buidar

¡Qué abandonado tengo este blog! La verdad es que entre las horas que le dedico al trabajo y a mi pasión por la fotografía, la lectura y a mis recorridos por las montañas o por tantos y tantos caminos de los alrededores, poco me queda para este pequeño espacio de reflexión. Por otro lado, me da la impresión que poca gente se interesa por leer estas líneas y eso me hace más perezoso si cabe (¿Por qué tenía que ser diferente?). He de admitir que no tengo problemas en escribir si es por encargo o si padezco una crisis existencial que me empuje a lo más profundo de mis abismos personales. Es entonces cuando la escritura se convierte en un plan de escape o, al menos, en esa estrategia que permite, arañando las paredes del pozo, subir y cruzar la siguiente frontera. Cerca ya de mis 55 años voy notando el desgaste propio de la edad. Por momentos olvido quien soy y me siento como quien fui, pero ese dolor de tendones en los hombros, esa necesidad imperiosa de vaciar el cuerpo o el pe