El magnetisme dels colors de la tardor
Centenars de caminants i ciclistes recorren els camins del Parc Natural de la Font Roja. La tardor avança discretament i el carrascar, cobert d’un verd sobri des de la primavera, mostra ara els colors dels arbres dissidents — o potser més aviat temorosos? — que s’amaguen del fred que ve en els racons més recòndits dels seus troncs i arrels. Faran veure que estan morts quan arriben les urpades del fred i de la neu que, de vegades, ompli de blanc tota la serra. Les carrasques, en canvi, arbres durs i resilients, miren cap a la Valleta de Polop fent front a tot el fred que vindrà. Encara no eren les nou i ja arribaven els primers caminants, que esperaven l’arribada de Jordi, tècnic del parc natural, per a fer un passeig —mai li diria ruta— per la pista que puja del centre fins al Mas de Tetuan. Els grups d’amics conversaven a l’espera de l’inici de l’explicació. Com sol passar, es va formar un públic divers: dues turistes asiàtiques que no entendrien res, però que seguien l’explicació; un...