Entradas

Mostrando entradas de noviembre, 2015

Espanya als anys setanta: vivint a Trumania

Imagen
Fa ja uns mesos vaig rebre l'encàrrec de fer la portada del llibre per al "XIX Homenatge a la paraula", sobre el tema dels anys setanta, l'ambient polític i la forma com els protagonistes de l'època ho van veure. En aquell moment estava desmantellant la que va ser la casa dels meus pares i entre tants vells papers, una vegada i una altra eixien sobres amb la cara arrogant amb què Franco mirava des dels segells de l'època. Realment la cara del dictador era omnipresent en els primers anys de la meua vida. Els retrats escolars, el que penjava en la seu de l'OJE, on es reunia el club de natació, en cada segell, en cada moneda, en la televisió i en els noticiaris. Franco era realment ubic. En les meues primeres idees sorgia una imatge potent, un segell del dictador travessat per un clau o un caragol. La imatge maculada, torturada, tal com es fa en el vodú és una forma de conjurar el contrapoder, la irreverència. Però la veritat és que, per més que desitjad

España años setenta: Viviendo en Trumania

Imagen
Hace ya unos meses recibí el encargo de la portada del libro para el "XIX Homenaje a la palabra", sobre el tema de los años setenta, el ambiente político y la forma como los protagonistas de la época lo vieron. En aquel momento estaba desmantelando la que fue la casa de mis padres y entre tantos viejos papeles, una y otra vez salían sobres con la cara arrogante con la que Franco miraba desde los sellos de la época. Realmente la cara del dictador era omnipresente en los primeros años de mi vida. Los retratos escolares, el que colgaba en la sede de la OJE, donde se reunía el club de natación, en cada sello, en cada moneda, en la televisión y en los noticiarios. Franco era realmente ubicuo. En mis primeras ideas surgía una imagen potente, un sello del dictador atravesado por un clavo o un tornillo. La imagen mancillada, torturada, tal como se hace en el vudú es una forma de conjurar el contrapoder, la irreverencia. Pero la verdad es que, por más que deseada, no hubiera repr