Gàtova, ruta dels molins i Pic de les Àguiles

fotos

Hui hem anat a Gàtova. Cal dir que la carretera d’accés és complicada i no molt ampla. Si això li sumem un estat de l’asfalt per moments dolent, fa una ruta que cal agafar amb temps i sense pressa. Cap a les huit i mitja del matí hem baixat als gossets que han eixit com a coets de les gàbies i hem recorregut els carrers estrets de Gàtova. Ací teniu algunes dades tretes de la web municipal.

Durant l'època de dominació àrab, Gàtova seria una alqueria denominada "Catava", tal com apareix en el "Llibre de Repartiment" de Jaume I. Diversos autors assenyalen que el terme Catava tindria origen preindoeuropeu (ibèric) i el seu significat seria el de "lloc abrupte, en pendent”.

Per un document de 1367 coneixem la venda del castell i lloc d'Olocau, llocs de Gàtova, Marines, Torres i Olla, realitzada per Cilia de Sentlliz, viuda de Mateo Mercer, a favor de D. Antonio de Vilaragut per 47.000 sous. A partir d'aquest moment la família Vilaragut detindrà el senyoriu de tota la vall alta del Carraixet fins a l'abolició dels senyorius en 1835. Gàtova va estar habitada per moriscos exclusivament fins 1610 i, després de la seua expulsió, el senyor territorial concedeix la "Carta de Repoblació" dels llocs d'Olocau, Marines i Gàtova, assentant-se a Gàtova 11 famílies, segons la tradició d'origen aragonés, que van ocupar les cases i van treballar les terres deixades pels moriscos expulsats.

Sense tindre en compte la seua major proximitat a València, el Decret de 30 de novembre de 1833 va establir la divisió territorial de la nació en 49 províncies i va incloure a Gàtova en la de Castelló. No obstant això, el municipi sempre va tindre unes millors comunicacions amb València i la seua província, la qual cosa va donar peu a majors relacions socials. Per tant, va sorgir entre els veïns un creixent desig d'integració en aquesta província, que va culminar el 1995 amb la promulgació sobre alteració de límits provincials, consistent en la segregació del municipi de Gàtova de la província de Castelló i la seua agregació a la de València.

Per una pista amb bancals i oliveres als dos costats hem anat pujant a poc a poc passant per la Font del Tormo i guanyant altura fins a arribar als Molins dits de Tormo i de la Cella. Les vistes arribaven fins a Sagunt per la banda de llevant i les terres de Castelló pel nord. Els aerogeneradors es veien diminuts per l’oest. La pista forestal caragolava pels tossals. Hem vist també un ramat de cabres salvatges que han tret l’instint caçador de les gossetes. No sé què podrien fer aquestes rates menudes davant d’un animal tan gran, però ja se sap que els raters són gossets molt energètics.

Finalment hem arribat a la cota més alta de la nostra ruta. El Pic de l'Àguila, és una de les elevacions més destacables de la Serra Calderona, ja que té 878 m. La situació estratègica d'aquesta muntanya permet contemplar tota la vall del Palància i gran part de la vall del Carraixet amb facilitat, fins i tot en dies clars es pot albirar amb facilitat la mar Mediterrània. L'enorme conca visual que ofereix aquest lloc és aprofitada per la Conselleria de Medi Ambient, que té instal·lada una caseta que és utilitzada com a lloc fix de vigilància d'incendis forestals. En el cim, també es troba un vèrtex geodèsic.

Hem esmorzat mentre un regiment de núvols cotonosos omplia el cel, abans net, de formes espectaculars que dibuixaven obres sobre les valls. Han arribat més visitants, alguns d’ells amb cotxe, perquè la pista permet arribar amb vehicles fins al cim. Un grup de parelles joves amb xiquets han arribat també i el cim semblava un pati de col·legi amb les veus dels menuts.

Hem iniciat finalment el descens per a tornar a Gàtova. Novament hem passejat pels seus carrers passant per davant del safareig i per la plaça principal, molt animada aquestes hores.

Com veureu en les fotos una zona molt bonica amb bones vistes, sendes agradables i patrimoni cultural a la disposició del visitant. Paga certament la pena.

Com veieu cada ruta és un sentiment. Esperem que la bellesa de la Calderona romanga així per molts anys.