La vella, bella normalitat (estiu del 2020)
*El text següent es va escriure tal dia com hui, 12 de juliol, del 2020. Encara no havien arribat ni vacunes ni es sabia bé com aniria tot. Els esclats de llum venen seguits dels trons en uns segons. És el dia gran de les festes de Rafelcofer en un any sense festes però amb castell. Pense que tots els pobles han decidit ja que s’evitaran les festes, alguns no han obert les piscines i si fan cine o concert és a l’aire lliure i portant la barbeta tapada. Sembla, almenys a mi m’ho pareix, que el temps ha passat a una velocitat de vertigen, tot i això, ja sembla ser passat remot els dies on la megafonia sonava amb els tocs de la xeremia i després venia el cerimonial dels veïns aplaudint i saludant-nos en la distància. Tots confiàvem en l’estiu i en la disminució de la transmissió del virus, però sembla que si li agradava el fred, no li fa ascos a la calor. A finals de maig ja veiem una mena d’alliberació amb les diferents fases i la gent eixia a poc a poc al principi, i en tropell després