Llíria: Memento mori.
fotos Són dies d’estiu on el cos i la ment s’alliberen i ens permeten fer aquelles coses que normalment no fem. Són dies on les preocupacions poden quedar aparcades i sentir, per uns moments que la vida és eterna. Caldria tindre algú que ens recordara allò que murmuraven a l’orella dels generals quan entraven victoriosos en una gran desfilada a Roma: Memento mori. Vam arribar per la carretera de Vilamarxant en un matí de calitja grisa que difuminava els perfils de Llíria. Sant Miquel encimbellat al seu tossal, les esglésies i els edificis retallant un cel plomís i tèrbol. Manolo Sánchez ens esperava a la porta del que sembla un immens solar on s’han fet els fonaments però la finca queda per resoldre. Estàvem al santuari Oracular de Mura de Llíria, un conjunt de dues termes romanes i un temple oracular que es van trobar amagades per una gruixuda capa de terra en el qual hi havia hagut un hort. Vivim sobre un subsol cultural i físic romà. Molts dels nostres conceptes que considerem crist