Somni de bondat

Recorde les paraules d'un pioner brasiler de l'aviació en què suposava que els sers humans es farien millors si tenien l'oportunitat de veure el planeta des de les altures. Pensava, a pocs anys de la carnisseria de la Primera Guerra Mundial, que la bellesa portaria a la bondat. Res més lluny de la realitat. A la humanitat li esperava un segle d'invents i ciència utilitzats com a instruments dels més baixos instints humans...

Per segona vegada en el col·legi de la meua filla he pogut veure com es fa ús del tuenti, la xarxa social més popular entre gent de la seua edat, com a instrument de difamació, insult i caça a la persona. En el primer cas algú va entrar en el compte d'una alumna de la classe i la va utilitzar per a insultar a la resta de companys. En un dels casos, inclús, es va fer burla d'un alumne per son pare malalt de càncer. El col·legi poc va fer si és que quelcom es pot fer.

Ahir mateix vaig veure com una fotografia d'una amiga de la meua filla es penjava i s'etiquetava en el compte d'algú de la seua classe. Prou companys van utilitzar l'oportunitat, com una banda de feixistes per a, aprofitant la seua còmoda posició en sa casa, ficar zitzània, insultar i burlar-se de la persona.

El col·legi de la meua filla ha anat realitzant campanyes per la pau des que esta era xicoteta. Cada any hi ha un lema per la pau, per la solidaritat, per la camaraderia... Res. Tot queda en res quan ix la mesquinesa humana.

Sóc conscient de la condició emocional inestable de l'adolescència. De l'absència ocasional d'emocions i la crueltat d'un cervell en plena efervescència i amb les connexions neuronals a mig fer. Algú em dirà que maduraran i canviaren. En realitat el que m'inquieta és eixa maldat amagada que porta el ser humà i que no canvia sinó que s'amplifica amb els mitjans tecnològics.

En el cas de la xiqueta assassinada a Toledo el periòdic ABC va donar l'adreça d'un compte de facebook on es podia veure fotos de l'assassina confessa. No és que el personatge em resulte simpàtic. L'odiosos que poden a arribar a resultar determinats adolescents. El que em va preocupar va ser que era una menor, a pesar de tot, i l'ambient de linxament que es respirava...  La paraula puta era freqüent, la pena de mort una idea recurrent, els insults racistes abundants. Molts de què escrivien eren adults així que no tot era passió juvenil. Ni de bon tros.

No, els sers humans continuem sent en el fons la banda de ximpanzés que patrulla la selva i apedrega i mata a tot aquell que no és de la tribu. Som com a piranyes quan la víctima és dèbil. Per més que em pesa les idees de solidaritat, amistat i món sense fronteres d'aquell internet dels inicis s'han convertit en el pati posterior del món real. En una Espanya convulsionada per la crisi i els canvis socials a vegades ens pareixem massa a aquells burgesos de l'Alemanya dels anys vint que jugaven a la xarrameca barata contra l'estranger. No oblidem que nacional socialisme volia dir socialisme per als alemanys i no per als estrangers.

Per fortuna bondat i maldat poden aparéixer com a cares de la moneda d'eixe ser tan complicat que som. Amaguem el millor i el pitjor i hem d'aspirar a canviar la nostra inèrcia genètica.

El planeta pot ser bell des de les altures però només uns ulls nets i un cor bondadós poden arribar a percebre-ho, emocionar-se i així passar a un estat superior a què mai hauríem de renunciar.