L'olivera de Gorga, una casa-arbre bi-mil·lenària?

fotos

Hui era una ruta en família. Havia de ser una cosa senzilla i curta. Un passeig més que altra cosa. Després d’oferir moltes possibilitats hem decidit anar a Gorga i veure la ja famosa i coneguda olivera que es diu bi-mil·lenària de Gorga.

La primera qüestió seria si donar per bona la informació del fet que té uns dos-mil anys. Realment sembla una afirmació repetida de web en web sense cap cita a un estudi científic. De moment respectem el nom amb totes les precaucions. Si va ser una casa o no, es compartix una foto en totes les webs com a prova. Fent una recerca inversa en google sols apareix vinculada a Gorga. De tota manera un usuari de Facebook ha posat als comentaris del nostre perfil "Paratges, paisatges i personatges" que és una foto d'un olivar andalús. Per altra banda podria ser que fora una barraca, refugi ocasional en temps de tasques agrícoles, fins i tot habitatge per uns dies, però una família vivint de seguit em sembla menys probable. Si algú té les dades pot indicar-ho en els comentaris. És així que posem tots els interrogants necessaris abans de tot.

Ja coneixia la zona per altres visites que hem fet, però mai havia caminat aquest vall ple de bancals amb milers d’oliveres. Gorga es constituïx com a punt d'unió entre les valls de Seta i Travadell. Punt d'unió entre les serres d'Alfaro i de Serrella. És el riu Gorga, amb el mateix nom, el que, al seu torn, connecta al poble amb la vall Travadell.

És a Gorga on hi ha un olivar, entre els seus exemplars hi ha un insòlit i singular. Es tracta de la coneguda com a olivera mil·lenària de Gorga. El és segur és que és un arbre amb molts segles sols per l'envergadura del tronc. Arribar a ell és quasi trobar una agulla en un pallar. Si no fora per les indicacions de la ruta que portàvem amb el gps,impossible de trobar. 

La llum encegadora del sol, difosa per una capa de núvols i pols en suspensió feia semblar el paisatge com si fora un d’aquests dies d’estiu on la llum de l’astre rei vessa una llum de plom fos. Feia just la calor per a anar amb mànega curta i no patir més que una mica la temperatura. Primer ens hem apropat al calvari del poble. Un raconet amb una creu i molts xiprers. Les estacions del viacrucis tenien rètols en un castellà ressonant i amb advertències al lector.

Per camins entre bancals, ja quasi sempre amb oliveres, hem ascendit a un camp de terra blanca. Unes xiques de mitjana edat estaven fent-se fotos. Havien aparcat pels voltants. A primera vista la olivera a penes es distingix d’una altra, perquè el seu tronc es troba amagat dins del marge de terra d’uns dos metres i mig d’alçada i una copa que el tapa quasi completament.

No puc dir en què es basa la datació de l’arbre, però es diu que té dos mil anys. No hi ha, fins jo he fet la recerca cap document científic amb un estudi provatori. Si així és cert, més de dos mil anys porta en peu aquest arbre en els quals, si fora una persona, hauria vist canviar aquesta terra d'unes civilitzacions a unes altres, d'uns veïns a uns altres. Més de dos mil anys en els quals l'orografia de la vall ha sigut modificada per naturalesa i els éssers humans.

També es diu sin molta més informació que a principis del segle XX aquesta planta va ser ocupada per una família. Hi ha una foto que suposadament ho demostraria però el comentarista de la nostra publicació al Facebook diu: "Montosagandia Francesc: jo heu he parlat en l’amo de l’olivera. I la foto es d’un lloc ara no se d’Andalusia".

Serà la foto realmente del lloc. Els detalls no ho deixen veure. Ara és una anècdota, però el que si que és cert és que aleshores la vivenda precària era el destí de molta gent de camp. Sols cal recodar la novel·la "Los Santos Inocentes" de Delibes. Tampoc sé si seria un habitatge permanent, un refugi ocasional o un per als dies de la collita. Després d'ampliar les cambres afegint una xicoteta cabanya al tronc, els inquilins van excavar també una porta i diverses finestres a l'interior de l'olivera. M’agrada dir allò que es pot comprovar i segurament alguna persona de la zona sabrà més i podrà dir quina va ser la realitat històrica.

Totes aquestes peculiaritats van fer que el vell arbre fora premiat l'any 2010 amb el premi a la millor olivera monumental d'Espanya.

Encara que aquest arbre no destaque a primera vista per les seues dimensions, tampoc cal menysprear-les, perquè aquestes són de ni més ni menys que 13 metres de diàmetre i set d'altura, la qual cosa no està gens malament. De fet, el seu propietari, Juan Ferrandiz Soriano, assenyalava en unes declaracions a una web que en el seu interior cabien fins a 15 persones assegudes. Perquè, així és, aquesta peculiar olivera també disposa de bancs en les seues entranyes, entranyes que estan obertes al públic. Les finestres tampoc falten, buits a través de les quals contemplar el paisatge de la vall Travadell, on se situa.

Es nota però l'abandonament i la solsida de la part posterior, segurament per efecte de l'aigua. En altres fotos anteriors no s'aprecia. 

Malgrat l'ús que se li ha donat i de la quantitat d'anys passats, l'olivera de Gorga seguix, sorprenentment, en funcionament. És a dir, encara produïx uns 200 quilos d'olives a l'any! Però, a més de fabricant d'olives, l'arbre servix com a refugi en cas de pluja. En altres webs diu "en cas de tempesta" però realment seria una mala idea pel perill de caure un llamp. Sempre es diu que és precisament el que no s'ha de fer.

Res queda clar pel moment. Hem fet una consulta a l'ajuntament de Gorga, al Jardí Botànic de València i a Daniel Gil que enten d'aquests temes. Jo no sóc més que un senderista que conta el que veu i el que ha llegit.

Hem tornat al centre del poble fotografiant les fileres d’oliveres. Algunes d’elles no desmereixen gens i segurament són centenàries. Segurament han conegut millors dies en el conreu de la zona. Ara són comarques sols animades pels turistes del cap de setmana.

Hui el bar del poliesportiu estava ple de comensals. És pasqua i tot el món ix a retrobar-se amb la natura. Nosaltres ho hem fet amb aquest ésser viu magnífic que deixa la nostra vida com un temps insignificant en la història d’aquest planeta.

Si alguna lliçó hem tret és que el copia-enganxa i adapta és la tasca de molts escriptors a la web. Tant és així que dades com la producció, les paraules del amo de l'olivera i la història de la casa es reprodueixen sense que ningú no es pregunte d'on ven la història.