Pujada la Cavall Bernat de la Serra de Corbera.

fotos

Jean Francois Arago va ser un savi francés que es va visitar els primers anys del S. XIX en la seua tasca de construir els triangles que completarien les mesures del Meridià Dunkerque, París, Eivissa. Van establir diferents estacions als cims de les muntanyes i una d’elles estava a la Serra de les Raboses de Cullera. En els dies de la seua estada va decidir fer una ascensió a la Serra de Corbera per a veure si podria ser el lloc d’una de les seues estacions i per això es va fer acompanyar per les autoritats. En aquells anys la serra estava farcida de bandolers, els quals van ser avisats i per això van decidir baixar escapant del que pensaven que era una batuda contra ells. En arribar a un dels pobles veïns va haver-hi un tiroteig causat per l’arribada dels delinqüents.

Pujant a la muntanya recordava l'anècdota comentada a les seues memòries i que no sé si he reproduït amb correcció però que en qualsevol cas mostra com les muntanyes que tant estimem, eren en el passat una zona de marginats i fugits de la justícia. Hui, més aviat semblava un parc d’atraccions d’adults que corrien, caminaven o escalaven els cims que separen Corbera, Llaurí i la deliciosa Vall de la Murta. Després d’una ruta feta la passada setmana, volíem recórrer el tram que va de les Fontanelles de Corbera al cim del Cavall Bernat. Ha sigut una ruta curta però amb meravelloses vistes a les dues bandes de la Serra.

El dia prometia arribar a ser calorós, com així ha sigut, però els primers moments de la ruta han sigut sota un cel entelat amb núvols fins i una boirina suau que difuminava els contorns en la distància. La pujada és exigent, ja que es passa en pocs quilòmetres de la plana al·luvial al cim ja a uns cinc-cents huitanta-set metres d’alçada. Perquè es diu Cavall Bernat com altres penyes semblants per tota la zona Catalana i Valenciana? L'explicació és pel seu significat fàl·lic. Trobem moltes roques de figura fàl·lica que s'anomenen Carall Bernat, que sempre es dissimula com a Cavall Bernat, atés que 'cavall' és un eufemisme per 'carall'.

La primera part es fa per una zona de pineda molt frondosa dita “Les Fontanelles” amb abundants sorgiments d’aigua. A la part més alta ja s’albira la Vall de la Murta i per una imponent paret de formes redones que veureu en la foto s’arriba a l’altiplà que a poc a poc se supera per a arribar finalment al vèrtex geodèsic que més que el Cavall Bernat seria el cim veí. De fet aquest es veu davant del cim de la Creu del Cardenal i del crestall que de forma abrupta porta a l’altre cim popular dit “L’ouet”. Ja en la llunyania es divisa el punt més alt de la Serra: “La Mola”.

Un home amb dues xiquetes adolescents ha arribat després de nosaltres i una d’elles s’ha llevat la camiseta per a fer-se la foto tota guapa amb el top. —Posa’t la samarreta—, li ha dit enfadat qui devia ser son pare. —Vull mostrar-li la foto a la mestra— ha contestat aquesta. El pare ha dit — Que li donen a la mestra!— No he pogut evitar escoltar la conversa i riure’m per dins de les ocurrències dels adolescents i les preocupacions dels pares.

A la vista de la meravellosa vista de la plana costanera, hem criticat el dolent mos que, en forma de pedrera, embruta i trenca la meravellosa orografia de la zona.

Hem baixat per un barranc cobert d’una vegetació atapeïda i dominada per l’arítjol, planta trepadora, forta com el fil metàl·lic i amb espines que poden esgarrar la pell sense problemes. Anàvem discutint de les nostres coses fins que prop de la pineda de les Fontanelles hem parlat de la realitat virtual i el futur complicat que ens ve. En un banc a l’ombra hem descansat raonant. Tal vegada ens prenem els senderistes massa seriosament les rutes oblidant que el descans i la conversa en la natura són la millor teràpia antiestrés.

A poc a poc el camí ens ha tornat als camins entre bancals amb una temperatura que ja anuncia l’estiu.