Ballar sobre l’asfalt.


Passe amb freqüència per Potries de camí al treball. A l’esquerra de la carretera està el Restaurant “Molí Canyar”, establiment creat on una vegada va haver-hi una indústria que aprofitava les aigües de la séquia que poc més amunt agafa camí cap a Rafelcofer.
El “Molí Canyar” ha sigut lloc de moltes celebracions tant de la família com d’esdeveniments locals. Els meus companys de treball Conxa i Salvador eren part de l’associació de suport i d’acollida als xiquets sahrauís que venien els estius a fugir de la terrible duresa del desert. Havien organitzat un sopar benèfic amb participació d’un dels representants del Front Polisari que va parlar i ser aplaudit per les nombroses persones que hi eren. Els nostres amics Paco i Chelo també van acudir perquè una de les germanes d’ells estava molt implicada també en el moviment solidari. Qui diria, ara que hem abandonat als sahrauís, que aquell moviment de consens i suport entre la societat espanyola quedaria desfet pels interessos de la geopolítica... El temps no passa debades.
Sent prou més joves, amb més ganes de fer festa i fer coses, ens vam apuntar aquells anys a diversos cursos de ball. Chelo, fins i tot, va impartir algun curs al nostre institut i, és clar, sempre que hi havia una oportunitat féiem alguns passos d’algun dels estils que s’ensenyen.
Aquella nit la recorde com a clara i estrellada. Vam eixir caminant del local per a anar al cotxe que estava aparcat en la nova variant de la carretera encara en obres però a punt de ser estrenada i plenament asfaltada. Parlant de ball vam arribar al cotxe i amb l’alegria de ser prou més joves, vam posar música al radiocasset del cotxe i amb la porta oberta ens vam posar a ballar sobre l’asfalt. Ho recorde com un moment molt especial moltes vegades quan passe per la corba. En poc de temps la carretera va quedar oberta i hui és el lloc de pas del trànsit de vehicles pujant o baixant. Tal vegada va ser l'única vegada en què aquest punt va ser una pista improvisada de ball. Sobre l’asfalt.
La vida és efímera com un ball en una corba de la carretera sota les estrelles.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

No era el dia, no era la millor ruta. Penya Roja de la Serra de Corbera.

Imagen
fotos Ahir em vaig sentir com augmentava la sensació de malestar típica de quan estàs acatarrat. Vaig dubtar si anar hui o no a la muntanya per si em sentia defallir durant la ruta. Juan va buscar una de la seua col·lecció d’espinetes clavades i vam acordar fer-la. La teníem pensada per a fa un parell de setmanes, però l’incendi en la zona de la Vall de la Casella ens va fer desistir per precaució. En principi no anava a ser cap ruta amb complicacions, uns huit quilòmetres amb quatre-cents metres de desnivell. Gran part del camí el coneixíem de rutes anteriors fetes sense major dificultat. Amb un paracetamol al cos no em sentia especialment cansat i hem anat entre casetes de cap de setmana de la rodalia de Corbera fins a arribar a una canonada que agafàvem i deixàvem per a rodejar el tossal més pròxim i ascendir per la part més septentrional de la serra, on aquesta deixa pas a la immensa plana al·luvial que arriba com a poc fins a l’Albufera i València. Cal deixar clar que La serra de
Leer más

Animaladas

Imagen
Recuerdo hace años en el instituto cómo el profesor de filosofía se esforzaba en mostrar las diferencias entre seres humanos y animales y cómo a cualquier intento de interpretar con clave humana las conductas animales venía la inevitable respuesta: Es simplemente una proyección una falsa lectura adaptada a nuestra percepción humana. Parecía que los animales eran simplemente robots estúpidos con escasa capacidad de tener sentimientos y percepciones humanas más allá de la imitación interesada. Pasados los años y tras muchos experimentos sobre conducta animal ya no parece que aquella idea sobre los sentimientos y la inteligencia animal fuera tan descabellada. Una tras otra las barreras que los científicos ponían a los animales caían y sorprendentemente las definiciones que intentaban ubicar al ser humano al centro del universo y separarlo del resto de animales resultaban igualmente aptas para muchos animales inteligentes. Los chimpancés han resultado, tras estudios de muchos años, una esp
Leer más

Andrés Mayordomo, desaparecido un día como el de hoy

Imagen
¿Qué año fue? Pienso que sería el curso 1989 1990 cuando trabajé un año de profesor en Pego. En aquellos tiempos el instituto estaba ubicado en una serie de edificios, haciendo esquina, junto al campo de fútbol y al final del paseo de Pego, con el venerable colegio de educación primaria, ya cerrado como tal, puerta con puerta. Cada día iba y volvía a Gandía con el Citroen AX que había comprado en mi primer año en Villena y pasaba la mañana entre clases y ratos en el bar del instituto donde Paco, el camarero que llevaba el local, y su mujer nos hacían unos bocadillos únicos que todavía recuerdo. Mi compañero era Pepe, un chico de Segorbe que era un trozo de pan, pero firme como una vara ante los alumnos. Me hicieron tutor de un grupo de que antes se llamaba primero de BUP y ahora sería tercero de la ESO. Como siempre, hicimos una elección de delegado a primeros de curso. Entonces el niño o niña que le correspondía ejercer las funciones del cargo tenía que llevar con él el
Leer más