Pels voltants del terme del Castell de Corbera.

fotos

L’any passat per motius professionals havia d’anar amb certa freqüència a Picanya i passava en les anades i tornades pel costat del poble de Corbera i el seu magnífic Castell. Sempre donava una ullada imaginant el moment en el qual poder accedir al recinte tant com per a conéixer aquests contraforts septentrionals de la Serra que porta el nom del poble.

A dies d’ara ja coneixia els cims del Massalari, tot el crestall, la zona de les creus de Tavernes, la Murta i tants altres indrets d'aquesta magnífica serra però quedava sempre pendent aquesta darrera zona. 

De Corbera he de confessar que sabia ben poc. Mon oncle Gerardo, un home que ja major es va casar en una cosina de ma mare, era del poble i sé que de xiquet una vegada vam estar a sa casa. El “tio” Gerardo, era un home de pell bruna, ulls axinesats i cabell sempre negre. Fins ací la meua relació amb el poble que sempre veia anant o tornat a diferents llocs. Hui era el dia de visitar els seus voltants.

En primer lloc, seguint la ruta hem arribat a un tossal que el visor de la Generalitat Valenciana cita com a “Les Llomes”. És una zona amb abundants parets verticals no molt altes ideals per a iniciar-se en l'escalada. Les vistes del Castell i el poble, més tota la zona nord ja són certament boniques en un dia especialment clar amb un vent de ponent que deixava impol·luta l’atmosfera permetent-nos arribar amb la vista a les llunyanes muntanyes del nord de València i als edificis més grans del Cap i Casal. La senda que per la obaga, baix de les parets de pedra, porta a ponent és molt divertida i fresca per l'abundant vegetació. He vist que per l'altiplà superior va haver un poblat del Bronze, qüestió prou lògica perquè és un mirador amb bona defensa i vistes, com hem dit privilegiades.

La zona per la seua vessant nord-occidental va ser la seu d’una pedrera ara regenerada dita la muntanya de Carles. Encara es veu el immens forat que va deixar ara cobert d'una fina capa de vegetació i terra que no acaba de disimular la intervenció anterior.

Per un barranc i una zona de casetes hem accedit entre bancals i per damunt d'una canalització a una zona de muntanya quasi pelada i de superfícies pètries. Ascendint al cim de les Corones les vistes de tota la costa han sigut certament espectaculars. La pluja de l’hivern ha fet miracles i la visió del Paratge de la Murta, ja a l'altra banda de la serra verda i fresca. En arribar a l'encreuament de sendes hem girat cap a llevant per a anar descendint cap a la zona de les Fontanelles, coberta d’una densa pineda amb magnífics exemplars. L'ajuntament de Corbera, acertadament, ha creat una zona d'esbarjo amb taules en un indret amb nombroses sendes, algunes de les cuals pugen al cim del Cavall Bernat o passen a la Murta, ja en terme d'Alzira.

La informació municipal que consta en un cartell diu:

El Paratge Natural Municipal dels Fontanelles de Corbera, València, comprén una superfície de 86,42 ha, trobant-se en la vessant nord de la Serra de Corbera, sent declarat amb aquesta figura de protecció el 29 de maig de 2009.

L'espai dels Fontanelles posseeix grans valors ecològics, paisatgístics i culturals, posats de manifest des de temps històrics per diverses institucions i botànics de renom, els qui han realitzat estudis en la zona, entre els quals destaquen Cavanilles, Barrelier, Font Quer o Rivas Mateos.

Des del punt de vist fitogràfic, la Serra de Corbera és un enclavament emblemàtic. En particular, diverses zones i les fonts del barranc del paratge gaudeixen d'un microclima favorable, tot això amb temperatures suaus i alta humitat, que permeten el desenvolupament de formacions vegetals de gran diversitat i alt grau de maduresa. 

Hem fet parada i fonda i hem anat ja al punt final de la ruta. El castell de Corbera. Açò és el que diu la Wikipèdia.

El Castell de Corbera és una edificació militar andalusina i medieval cristiana que va estar en ús fins a la primera meitat del segle XVI, ja que fou destruïda durant la guerra de les Germanies el juny de 1521. Les excavacions arqueològiques realitzades l'octubre i novembre de 2017, han tret a la llum diversos materials ceràmics tardoromans, islàmics, medievals i renaixentistes, així com ceràmica prehistòrica corresponent a període del Bronze valencià. És una obra protegida com a Bé d'Interès Cultural.

La fortalesa de Corbera conserva una planta típicament islàmica. Té forma ovalada i estreta, els seus murs s'adeqüen a l'orografia de la muntanya buscant les corbes de nivell i la muralla queda disposada en forma de serra dentada amb entrants i eixits, Les parts del Castell queden molt ben definides destacant l'accés a la fortalesa obstaculitzat pels murs de la barbacana que dirigeixen l'entrada al recinte en ziga-zaga. L'entrada a la fortalesa és per tant en doble colze. L'accés ens du al cos de guàrdia i des d'allí s'arriba a la celòquia que és la zona principal de la fortificació, situada al centre d'un gran albacar que està protegit per les muralles principals. La celòquia era un edifici quadrangular d'uns 20x20 m. i de diverses plantes on al seu interior hi havia diferents estances, situades totes al voltant d'un pati central, on hi havia un gran aljub i un pou. Just al costat hi ha altres estances. Les excavacions arqueològiques de 2017, han tret a la llum noves dependències que es trobaven al castell i que apareixen descrites a la documentació foral, així com estructures pertanyents a edificacions anteriors.

Des del punt de vista històric, el castell de Corbera apareix documentat com una fortalesa important en temps del Cid. Així ho arrepleguen algunes cròniques com la "Crónica General de España". Ramon Muntaner anomena el castell en la seua "Crònica" i apareix en les donacions del "Llibre del Repartiment" del segle xiii. Durant el segle xiv fou assetjat pels castellans però, la desfeta del castell tingué lloc amb la batalla del castell de Corbera entre els realistes i els agermanats el 21 de juny de 1521. La fortalesa fou incendiada i destruïda en bona part. Serà a partir del 1580 quan hi ha intents per avaluar la possibilitat de la seua reconstrucció i fer obres però, mai es dugueren a terme i el castell quedà completament abandonat.

El 2017 es feren les primeres excavacions arqueològiques promogudes per la Diputació de València, propietària de la fortalesa i a partir de 2018 han començat els treballs de consolidació dels seus murs.

Malauradament el castell roman tancat a les visites i sols es pot pegar la volta pels murs perimetrals. És una llàstima que una fortificació tan espectacular estiga tancada ara per ara.

Diu una notícia publicada a la premsa:

Les obres de consolidació i restauració de les muralles del Castell de Corbera han obligat a reforçar el tancament perimetral del monument davant el risc de despreniments dels murs i el perill que també comporten els treballs de rehabilitació. L’ajuntament s'ha vist obligat a reforçar la prohibició davant l'increment de visitants que registra la zona.

El tancament de molts serveis per la pandèmia ha multiplicat el volum de gent que es decideix a realitzar passejos pel camp i fins i tot per la muntanya i la visita del Castell de Corbera s'ha convertit en una bona alternativa. «Però aquesta possibilitat és impossible, ja que en l'actualitat l'accés al castell està terminantment prohibit», remarca l'ajuntament, que també demana «paciència i trellat a totes les persones de Corbera i de poblacions veïnes interessades a veure les obres».

Passada la pandèmia el Castell roman tancat i no es pot entrar perquè una tanca ho impedeix. És una llàstima. 

De tota manera pense que les fotos us donaran una bona idea de com és el recinte.

I així arribem al final del relat. Entre els sons de música que arribaven des de els carrers de Corbera hem retornat cap a la Safor amb la sensació d'haver trobat una zona especialment bonica.