Falles amb aigua i fang

El comité de seguiment històric de la humanitat ja feia uns dies que estava reunit en un congrés. El cel, una realitat física paral·lela amb diferents paisatges i regions per al gaudi de Déu, dels àngels i dels justos, oferia diferents escenaris i en aquesta ocasió la sala diàfana i banyada amb una llum clara i harmònica s’obria a un paisatge de muntanyes i un llac d’aigües blanques. L’arcàngel Sant Miquel havia triat bé el lloc. Per a l’arcàngel Uriel no era però el millor dels llocs, per al seu gust una platja tropical amb cocoters era millor opció, però era tampoc un ésser reivindicatiu.

Deu presidia la reunió i, llevat d’intervencions puntuals va deixar seguir els parlaments amb assentiments puntuals si el que es deia era una opció que valorara especialment.

El ponent, Cassiel, un àngel de formes arredonides, quasi com un querubí que s’ha fet major, va desgranar una a una les malifetes de la humanitat en les passades dècades. Va arribar a un punt on va dir que el planeta que feia milions d’anys s’havia regalat als éssers humans anava cap a la destrucció, vist el desordre en moltes actuacions recents, especialment amb l’abús en el consum d’energia.

Els set pecats capitals eren pa de cada dia des de feia dècades. La humanitat era corrupta i havia de castigar-la.

Deu va fer una mínima intervenció. —Aleshores, què proposes per a corregir o almenys castigar aquesta desobediència tan explícita dels meus manaments — Cassiel es va aclarir la gola. Bé, en el pecat està el càstig i ja ho estan notant per tot el planeta en forma de catàstrofes climàtiques, inundacions, tornados, vents huracanats calents com un forn, sequeres... Però jo he proposat un parell d'idees més per als anys vinents.

En primer lloc enviarem una pandèmia que els deixe tancats quasi un any a les cases com a presoners. Això ja els deixarà mal l'economia. Després enviarem al genet de la guerra al continent europeu que causarà encara més dolor i desesperació. Espere que agafen al vol la indirecta!

El congrés estava fonamentalment d’acord amb les mesures i es va donar l’ordre d'introduir-les en la màquina de la història. Gadreel era el programador encarregat de la zona sud mediterrània i estava capficat en la seua tasca quan va arribar Hofniel, l'àngel que s’encarregava concretament d’aquesta zona del planeta de nom confús. Ai els valencians que encara no sabien si dir-li País Valencià, Comunitat Valenciana o Regne de València!

—Saps com quedaran els meus?– El va interpel·lar.

— De moment un any es queden sense falles, el següent les hauran d’ajornar a setembre i portar mascareta ocultant la cara com a càstig i les terceres falles plourà sense parar aigua amb fang i farà fred que els amargarà la festa —

Hofniel va riure cap a dins sense demostrar cap emoció externa. No em puc creure que els valencians estaran quiets tres falles, va pensar.

La música puja al cel i el soroll de les mascletades escapa per l’èter. Hofniel, en la seua estança, pensa que els valencians no tenen remei. Amb un planeta castigat per la ira divina encara han tingut temps de cremar les falles.