Pactes, pactes, pactes
En un moment en què llig la notícia de la conflictiva elecció de l'alcalde de Simat, el meu amic Eladi Mainar, se'm ve el cap tot el complicat món de la política en general i la municipal en particular.
En el poble en què visc l'anterior alcalde del PSOE vivia muntat en un xicotet ciclomotor recorrent els clots de tot el terme i explicant amb convicció els plans de futur per a convertir esta xicoteta població en un paradís de parcs, polígons industrials separats per corredors verds, passejos junt amb riu i fins una piscina coberta.
Com vullga que fem una vida quelcom apartada de la resta d'habitants nascuts ací mateix, només ens arribaven ecos de descontent però semblava que quasi érem els únics que no teníem telèfon, internet o véiem terriblement mal la televisió.
El resultat dels pactes postelectorals va ser concloent: el PP era el partit que junt amb el BLOC governaria el municipi. No va haver-hi massa inconvenients a gitar-se, políticament parlant s'entén, un cast i pur partit nacionalista espanyol de dreta i un partit nacionalista valencià d'esquerres. Quelcom havia d'haver-hi darrere per a eixe enroc tan dur contra l'anterior partit governant entre dos partits que, a priori, no haurien d'entendre's tan bé. És possible, i la veritat és que no ho se, que els partits coalitzats es consideraren marginats i apartats per anys de majories absolutes. El cas és que la guerra a mort contínua i ara en forma de pamflets acusant-se els uns als altres de malgastadors o de mentiders. Qui sap! A mi només m'interessen els bons servicis diaris i no un castell de focs d'artifici el dia de les festes municipals o la resta dels dies de l'any.
En l'àmbit municipal crec que els partits perden gas ideològic i ningú és profeta en la seua terra. Si hi ha una ideologia és al de et conec, em coneixes i tu vols quelcom i jo el contrari. Parlant amb Eladi abans de les eleccions notava la seua il·lusió per arribar a alcalde. Recorde que li Deia que ficar-se en política era de bojos i que en el meu cas sempre havia eixit escaldat quan havia intentat fer política encara que fóra de representant d'un grup de treballadors.
Superada la decepció dels primers moments després del resultat indigest de totes tots. Eladi em parlava de la duresa dels interessos dels diferents partits d'esquerra a l'hora de pactar. En privat i amb l'oportunitat de fer el contrari sempre va ser respectuós amb els seus oponents. Prompte va haver-hi energúmens que es van manifestar de forma amenaçadora i anònima a les portes de sa casa i pareix que no eren aparentment de dretes.
Crec que al final el problema ve del moment en què s'ha forjat l'acord. El PP de Simat, molt per darrere en el balanç esquerra-dreta del poble, no ha trobat més suport que els seus propis regidors. Mentres les esquerres han viscut un any amb el joc del ratolí i el gat sense arribar a res. Quan s'ha arribat al moment de posar el municipi en mans d'un grup de partits amb majoria suficient la cosa té un regust estrany a contuberni. (contuberni. (del lat. contubernium). 1. M. Habitació amb una altra persona. 2. M. Cohabitació il·lícita. 3. M. Aliança o lliga vituperable.)
La veritat, si sóc sincer poc se dels amagatalls de la política simatera, però el poble s'ha ficat en un camp minat i ho sent per tants simaters que conec i que estime.
Hui quan veig una persona que respecte aücada i protegida per la policia em quede perplex perquè és el mateix partit que ací ha pactat amb el BLOC. Amb Eladi no tinc cap interés més enllà d'esporàdics treballs de disseny per la seua xicoteta editorial, però amb això la veritat no es compra l'estima d'un amic. No sóc apolític, però tampoc sóc especialment d'algun partit. Prenc el que m'agrada i rebutge el que em molesta. Només espere pel bé de Simat que Eladi siga capaç de demostrar que també en la política es pot estar per interessos comuns més enllà del benefici privat i si em demostra el contrari no m'ho callaré, però pot estar bé segur que si és per mi no necessitarà la policia sinó un parell de cafés i una taula on discutir, en el sentit alemany o anglés del terme, i no a tirar-se els trastos al cap. No oblidem que les guerres més ferotges comencen entre germans.
En el poble en què visc l'anterior alcalde del PSOE vivia muntat en un xicotet ciclomotor recorrent els clots de tot el terme i explicant amb convicció els plans de futur per a convertir esta xicoteta població en un paradís de parcs, polígons industrials separats per corredors verds, passejos junt amb riu i fins una piscina coberta.
Com vullga que fem una vida quelcom apartada de la resta d'habitants nascuts ací mateix, només ens arribaven ecos de descontent però semblava que quasi érem els únics que no teníem telèfon, internet o véiem terriblement mal la televisió.
El resultat dels pactes postelectorals va ser concloent: el PP era el partit que junt amb el BLOC governaria el municipi. No va haver-hi massa inconvenients a gitar-se, políticament parlant s'entén, un cast i pur partit nacionalista espanyol de dreta i un partit nacionalista valencià d'esquerres. Quelcom havia d'haver-hi darrere per a eixe enroc tan dur contra l'anterior partit governant entre dos partits que, a priori, no haurien d'entendre's tan bé. És possible, i la veritat és que no ho se, que els partits coalitzats es consideraren marginats i apartats per anys de majories absolutes. El cas és que la guerra a mort contínua i ara en forma de pamflets acusant-se els uns als altres de malgastadors o de mentiders. Qui sap! A mi només m'interessen els bons servicis diaris i no un castell de focs d'artifici el dia de les festes municipals o la resta dels dies de l'any.
En l'àmbit municipal crec que els partits perden gas ideològic i ningú és profeta en la seua terra. Si hi ha una ideologia és al de et conec, em coneixes i tu vols quelcom i jo el contrari. Parlant amb Eladi abans de les eleccions notava la seua il·lusió per arribar a alcalde. Recorde que li Deia que ficar-se en política era de bojos i que en el meu cas sempre havia eixit escaldat quan havia intentat fer política encara que fóra de representant d'un grup de treballadors.
Superada la decepció dels primers moments després del resultat indigest de totes tots. Eladi em parlava de la duresa dels interessos dels diferents partits d'esquerra a l'hora de pactar. En privat i amb l'oportunitat de fer el contrari sempre va ser respectuós amb els seus oponents. Prompte va haver-hi energúmens que es van manifestar de forma amenaçadora i anònima a les portes de sa casa i pareix que no eren aparentment de dretes.
Crec que al final el problema ve del moment en què s'ha forjat l'acord. El PP de Simat, molt per darrere en el balanç esquerra-dreta del poble, no ha trobat més suport que els seus propis regidors. Mentres les esquerres han viscut un any amb el joc del ratolí i el gat sense arribar a res. Quan s'ha arribat al moment de posar el municipi en mans d'un grup de partits amb majoria suficient la cosa té un regust estrany a contuberni. (contuberni. (del lat. contubernium). 1. M. Habitació amb una altra persona. 2. M. Cohabitació il·lícita. 3. M. Aliança o lliga vituperable.)
La veritat, si sóc sincer poc se dels amagatalls de la política simatera, però el poble s'ha ficat en un camp minat i ho sent per tants simaters que conec i que estime.
Hui quan veig una persona que respecte aücada i protegida per la policia em quede perplex perquè és el mateix partit que ací ha pactat amb el BLOC. Amb Eladi no tinc cap interés més enllà d'esporàdics treballs de disseny per la seua xicoteta editorial, però amb això la veritat no es compra l'estima d'un amic. No sóc apolític, però tampoc sóc especialment d'algun partit. Prenc el que m'agrada i rebutge el que em molesta. Només espere pel bé de Simat que Eladi siga capaç de demostrar que també en la política es pot estar per interessos comuns més enllà del benefici privat i si em demostra el contrari no m'ho callaré, però pot estar bé segur que si és per mi no necessitarà la policia sinó un parell de cafés i una taula on discutir, en el sentit alemany o anglés del terme, i no a tirar-se els trastos al cap. No oblidem que les guerres més ferotges comencen entre germans.
Comentarios
Publicar un comentario