Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

Estiu. El vent de Ponent, encara fresc a aquestes hores del matí, s'enfila veloç per les escales de ma casa oberta de bat a bat. Encara de matí es pot aprofitar la frescor que ve de les terres de l'interior per treure l'aire reescalfat i la humitat de la casa. Enfront de la pantalla del meu ordinador retoque les fotos que vaig prendre des de la magnífica talaia que és el Monduver. La muntanya, les muntanyes, són el meu referent. Algun instint de caçador explorador hauré de portar en els meus gens que em fa sentir feliç quan recórrec les muntanyes o estic de viatge. Afortunadament vaig tenir la sort de recobrar aquesta llibertat perduda de la infància quan vaig decidir tornar als cims. La vida ha passat ràpida. En aquests anys que van de la joventut a la maduresa, el treball i la cura de la meva filla em van impedir poder assaborir aquesta llibertat que donen els cims i que havia perdut. M'agradava compartir amb la meva filla aquestos matins de dissabte en q...

Verano. El viento de Poniente, todavía fresco a estas horas de la mañana, trepa veloz por las escaleras de mi casa abierta de para en par. Todavía temprano se puede aprovechar la frescura que viene de las tierras del interior para sacar el aire recalentado y la humedad de la casa. Frente a la pantalla de mi ordenador retoco las fotos que tomé desde la magnífica atalaya que es el Monduver. La montaña, las montañas, son mi referente. Algún instinto de cazador explorador deberé de llevar en mis genes que me hace sentir feliz cuando recorro las montañas o salgo de viaje. Afortunadamente tuve la suerte de recobrar esa libertad perdida de la infancia cuando decidí volver a las cumbres. La vida ha pasado rápida. En esos años que van de la juventud a la madurez, el trabajo y el cuidado de mi hija me impidieron poder saborear esta libertad que dan las cumbres y que había perdido. Me gustaba compartir con mi hija esas mañanas de sábado en las que, con su carrito primero o de la mano ...

Traducció al valencià d'un article que vaig publicar el 2007 i que he recuperat. Vida i mort en el passat i ara.  1940 Anna va calcular les seves possibilitats amb optimisme infantil. Va saltar la rasa que la separava de la perera. Per molt poc no va aconseguir la riba i va relliscar empastifant genolls i sabates d'aquella argila vermella que tenyia tot el poble. Un xicotet esforç agafada a dues mates i ja estava a l'hort. Amb habilitat de gat es va enfilar al tronc, va recolzar un peu darrere l'altre i es va asseure en una bifurcació de les branques. Asseguda en el seu trona va arrencar un deliciós pera d'aigua i la va envestir a mossos. La polpa es desfeia en sucs que acariciaven com formigues juganeres el dors del seu braç. Com una xicoteta reina mirava per sobre de les crestes dels bancals el poble de cases de pedra i teula que creixien apinyades a la base de la vella església barroca. El cel d'aquell matí de ponent relluïa nítid, com acabat...