El nostre pi, la Font del Llibrell i la Font Blanca

fotos

Aquest dissabte de setmana de pont entre diversos pilars era la tercera eixida a la muntanya. Vam decidir anar a una zona que encara que ens és coneguda sempre ofereix nous moments de ruta i bona companyia. 

El sol encara no havia aparegut per darrere de la Serra d’Ador, però un cel lluminós destacava la silueta del Castell de Palma per davant del cim del Montgó. Vam ascendir per la senda del Castell de Borró, passant pel seu costat sense entrar i per la Casa dels Garcia senda amunt fins arribar a la de les Planisses per a lligar tot seguit amb la de la Font del Llibrell. 

Vam comprovar que el nostre fillol, un pinet que vam plantar fa uns mesos prop de la font, estava agafant força i es veia verd i sa. Era la primera vegada que el visitàvem tots junts els tres padrins de la criatura. Juan i Juanes van posar orgullosos mentre el regaven amb una quantitat generosa d’aigua. Els gossets com sempre anaven de dalt a baix olorant-ho tot amb gana i bevent en el llibrell que Juan va posar fa un temps canviant el antic que algú havia trencat.

A diferència d’altres vegades el raconet superior del Barranc del Garrofer, tan amable amb el visitant amb la ombra que projecten els quatre pins, ens va resultar gelat per l’efecte d’un vent gelat i un sol que no arribava ni tampoc calfava per efecte d’una tela fina de núvols que l’amagava. 

Vam seguir el camí sense anar al pic de les àguiles, el punt típic on sempre tothom va i vam abaixar de camí a la Font Blanca. El vent bufava amb tota la força que portava després de creuar tota la Vall d’Albaida i xocar contra la serra. Era certament desagradable la sensació de ser sacsejat pel vent i sentir el seu gèlid alè.

Va ser en la nostra primera ruta que Juan em va mostrar una font amagada entre els plecs de la serra i captada per una galeria de formigó que lliga amb caixes de registre també de cement modern que semblen les entrades a búnquers atòmics. Juan no em va saber dir l’origen d’aquest aqüeducte que naix a la Font Blanca i que sembla en desús. De moment raja prou aigua com per a fer uns tollets on els gossets més menuts van entrant flairant segurament els rastres d’animals misteriosos que van a beure en absència de presència humana.

Al fons veiem el espectacular i laberíntic Barranc de la Figuera que per la Font de la Finestra passa a ser el Barranc de la Falzia. Són indrets secrets i quasi amenaçadors. Atractius en la distància i perillosos i desagradables moltes vegades pels seus desnivells verticals i la frondosa vegetació.

Vam desfer el camí i tornar per la senda que prop de la Casa dels Garcia passa per la Font de les Galeries i sota l’arcada del venerable aqüeducte de la Font de la Finestra porta al caminant a creuar el riu Vernisa. Com suposareu estava completament sec. La natura necessita aigua i l’oratge sols ens porta vent i més vent.