Per les Coves del Mondúver

fotos

En la fotografia quatre xiquets, en les seues vacances d’estiu posen davant d’un cartell que antecedia els carrers de la colònia de la Drova. Els pares ens van portar per primera vegada a veure la famosa Cova del Parpalló. Mon pare era un home sense estudis superiors però sempre inquiet amb la cultura i sabia el nom d’aquell que l’havia excavada: Lluís Pericot. No recorde aquell dia llunyà de, probablement, 1970 més que en les fotos congelades en el moment. Aleshores anar a una cova era una aventura amb tota la fantasia ignorant de la infantesa.

Un dia de Pasqua vam tornar a Parpalló. Anava amb els meus oncles i cosins i jo, ja més major, vaig gosar accedir a la galeria superior de la cova. Com no podia baixar, perquè la pedra estava costeruda i relliscosa, mon tio Joaquim es va situar a mitjana altura i em va salvar de la situació.

La Cova, aleshores, estava oberta i sense cap estructura com ara ho està. L’any 2006 vaig pujar un dia i vaig fer fotos en el seu estat, ja excavada i ben fonda, però completament oberta al visitant.

Tornem als llocs del nostre passat, però la realitat sempre canvia. Ja fa anys que la cavitat llargueruda està encerclada per una tanca metàl·lica i unes portes amb reixa en la part superior. L’ajuntament de Gandia la va tancar, per a evitar el vandalisme, i ara sols pot visitar-se amb guia i caminar per dalt de la plataforma que han fet per a les visites. Ho mire amb certa tristesa com un lloc ara farcit de ferro i estructures, que si bé entenc la seua raó de ser, trenquen aquella experiència natural.

Hui el Museu de Prehistòria de València oferia una visita guiada relacionada amb l'exposició “Los Caminos de Vilanova” que va ser el primer que va excavar el jaciment. Hem gaudit de les saboroses explicacions de Valentín Villaverde, catedràtic de la Universitat de València i director de l'excavació i d'Alfred Sanchis, conservador del museu, que ens ha parlat de la fauna de l'època.

La cova va ser explorada l'any 1872 per Juan Vilanova, qui visitaria la cova dues dècades després acompanyat per Eduardo Boscà, descrivint amb més detall a cova en una publicació de 1893. En 1913 va ser explorada pel pare Breuil, l'autoritat més reconeguda d’aquella època, el qual va excavar parcialment la cova, trobant una plaqueta gravada, però no va poder seguir excavant a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, en 1914. Amb la creació del Servei d'Investigació de la Prehistòria, el Doctor Pericot comença amb els preparatius per dur a terme els treballs arqueològics que tindrien lloc en tres campanyes realitzades durant els estius de 1929, 1930 i 1931, on s'excavaria gairebé la totalitat de la cova. La primera campanya d'excavacions es va centrar en la gran càmera. La segona va prosseguir en aquest sector i va deixar per al final l'excavació de les galeries, que a causa de les investigacions clandestines a la recerca de tresors, posseïen una problemàtica estratigràfica especial. Finalment, la tercera campanya es va destinar a l'excavació del testimoni excavat mitjançant estrats naturals on es van establir un total de 29 nivells al llarg d'una potència de 6,5 m.

En 1958 i 1959 es realitzen dues noves investigacions. En total, els estudis sobre la Cova del Parpalló van suposar en el seu moment un gran avanç per a comprendre el paleolític espanyol.

Sembla, segons ens han explicat, que en una seqüència de tretze mil anys la cova va ser ocupada per animals i humans que van generar una seqüència d’art mobiliari i de restes animals que permeten fer-se una bona idea de com era la zona en la prehistòria. Pel que fa als humans sembla que era un lloc d’encontre de poblacions donada la gran quantitat de materials trobats. Destaquen les plaquetes gravades amb animals i, en contra de l'explicació tradicional, sembla que eren icones culturals o de creences dels seus autors, ja que no eren sempre animals que caçaren amb la freqüència com era del cas de conills, cabres o cérvols. Els simbolismes d’aquella època se’ls escapen als investigadors i, de moment, sols cal dir que, donada la producció, eren importants en totes aquelles cultures que en el transcurs de milers d’anys ocuparen la cova. Mireu si la seqüència és ampla, que si, per exemple, ara estiguérem als finals de l’ocupació prehistòrica, els primers ocupants ho haurien sigut onze mil anys abans de Crist.

El meu company Juan i jo volíem completar el matí visitant la Cova Oberta del Mondúver. En realitat més que Cova és, ara per ara, un arc natural de pedra que resta del que va ser una cova, els sostre de la qual va col·lapsar. Cal dir que les fotos no fan justícia a la magnificència del meravellós monument natural que et fa sentir menut davant la natura. La vista cap a la Serra Grossa i Marxuquera és espectacular i et recorda a l'experiència d’estar en un teatre cinematogràfic on la realitat és la pantalla.

Visitar aquestes dues coves em porta a recordar la nostra pròpia fragilitat i vida efímera en un planeta que gaudim de franc.

Espere que us haja agradat el relat de hui i que deixeu comentaris sobre les vostres experiències o l'opinió de l’article. Us desitge molta salut i una bona setmana.