La Senda dels Elefants. Entre la Barraca i la Casella
fotos Seria a principis dels anys noranta. El meu amic, amb la cara enrojolada i la respiració accelerada, suava mentre botàvem entre pedres i bardisses. Érem molt més joves, en un temps en què l’única manera de guiar-se per la muntanya era amb un mapa de paper i una brúixola. Ell assegurava que des de la seua finca partia una senda que ascendia fins al cim de la Serra de les Agulles. Vam decidir provar sort. Vestits amb roba de carrer i espardenyes —res a veure amb l’equipament tècnic de muntanya que avui es pot trobar al Decathlon— vam arribar a un crestall estret i pedregós. Una tímida traça de senda semblava serpentinar-se cap a un pas que, ben aviat, es revelà inaccessible sense cordes ni experiència d’escalada. Tot i això, la panoràmica que se’ns obria a la vista era espectacular: la Vall d’Aigües Vives s’estenia als nostres peus com un tauler d’escacs de camins i camps perfectament delineats, trufat de casetes i finques d’una altra època. Cap a ponent, la Vall de la Casella s’en...
